
Sicaris de la moral
En aquest país, la veritat fa ja molt de temps que viu molt amagada o fins i tot ha estat enviada a l'exili
En aquest país de misèries, quan creies que ja s’havia arribat a la Fossa de les Marianes moral, el govern encara troba la manera de cavar més avall. No fa ni tres setmanes, Pedro Sánchez es mostrava entusiasmat amb Melody, una diva, i Eurovisió es convertia, de sobte, en qüestió d’estat. Però en besar la diva, els va sortir carabassa.
Bàsicament, perquè va gosar fer allò que aquí és pecat mortal: criticar un dels pilars del règim: TVE. A sobre, en una torejada històrica, va comparar el seu resultat nefast a Eurovisió amb les audiències de Broncano que, d'ençà que no guanya ni una, s’ha convertit en tema tabú.
No és gens estranya aquesta guerra bruta contra Melody, si tenim en compte els últims actes amenaçadors promoguts des de la Moncloa. De tot d'una, els whatsapps de la discòrdia ens revelaven un Pedro Sánchez repartint insults a tort i dret, al més pur estil Florentino Pérez. Podríem dir que tenien un punt entranyable. Però a poc a poc ha anat emergint més material i, francament, tot ha deixat de tenir gràcia. El govern compta amb tot un entramat de sicaris disposats a fer qualsevol cosa per mantenir el president en el poder.

Val a dir que haver assolit aquest panorama també té el seu mèrit: l’estratègia de presentar tota oposició com a extrema dreta els ha funcionat de meravella. Si ja tenia mala fama ser de dretes en aquest país, imagineu ser d’extrema dreta. Ja no importa el que critiquis, sinó a qui perjudiques amb la crítica. I si el perjudicat és el règim, automàticament passes a ser l’enemic i tot s’hi val contra tu.
Darrerament, s’ha posat de moda el terme llanterner ('fontanero') que jo mateixa —innocent— no captava en el seu sentit figurat i em sorprenia que ho fos una dona. Coses del patriarcat, que diria el sistema. Les clavegueres de l’Estat van tipes, han vessat tot el fang: ja no només s'empastifen els peus, sinó que ho cobreixen tot.
Els mitjans afins al govern han posat en marxa la maquinària sense contemplacions, i no han dubtat a difondre informació falsa, repetint-la fins i tot quan ja havia estat desmentida. La veritat, en aquest país, fa temps que viu amagada o ha estat enviada a l’exili.
Amb aquest panorama, qualsevol dels que estem demanant que el pèndol giri podria estar prou força satisfet i esperançat. Malgrat tot, Feijóo s’ha encaparrotat a mantenir Sánchez en el poder i ha proposat com a mesura estrella una subvenció per als celíacs. El govern va amb tot i l’oposició ha iniciat una dieta sense gluten.
Més notícies: