PP-VOX, funambulisme i hipocresia en la política balear

Aquesta setmana s'ha anunciat el pacte entre PP i VOX per assegurar els pressupostos 2025 del Govern Balear i garantir l'estabilitat fins a final de la legislatura. Immediatament, l'esquerra ha activat els seus màxims nivells d'histèria i dramatisme, cridant a combatre l'avenç del feixisme com si estiguessin a la Batalla de Stalingrad. Tot plegat és una pantomima, en realitat; una farsa a major benefici de totes les parts implicades.

Per començar, el PP de Marga Prohens guanya temps i pot continuar amb la seva política d'incompetència somrient. La gent es queixa que Yolanda Díaz somriu tot el temps sense cap motiu, però això és perquè no s'han creuat amb la presidenta Prohens, que va néixer per protagonitzar anuncis de pasta de dents. Els veritables problemes de la societat balear, és a dir, la massificació, la immigració il·legal, la precarietat tercermundista en el sector serveis i l'encariment de l'habitatge, no fan sinó agreujar-se cada dia.

La cultura pròpia va camí de convertir-se en un exotisme folklòric i l'agenda woke continua imperant a nivell institucional. Allà on el PSOE d'Armengol mostrava un tipus d'incompetència crua, grollera, maleducada, el PP de Prohens ofereix una incompetència d'almívar i vestidets blancs. Però els estralls són els mateixos.

Pel que fa a VOX, cap anàlisi de la situació resulta ajustada si no es té en compte que, avui dia, sota aquestes sigles no hi ha més que un batibull de persones enfrontades còmicament entre elles, en un caos de grupuscles incomprensibles. El grup parlamentari està partit en tres, amb gent que no para de dimitir de tot arreu i que, en qualsevol cas, no es dirigeixen la paraula amb el grup municipal de l'Ajuntament de Palma.

Entremig hi ha el grup del Consell de Mallorca, completament consagrat a berenars, dinars i sopars, amb preferència per l'arròs de peix i els 'xuletons' a la brasa. L'única cosa que uneix tota aquesta colla és un estrany fervor en contra de la cultura pròpia, barreja d'ignorància i fanatisme de taverna.

Les esquerres, per la seva banda, no poden estar més contentes, perquè poden tornar a presentar-se com a herois de la lluita antifeixista, que és el que els agrada. Ja estan muntant assemblees, comissions, plataformes i coordinadores, amb vista a poder fer rodes de premsa cada dia de la setmana anunciant noves assemblees, comissions, plataformes i coordinadores. El divertit és que el moviment l'ha d'encapçalar el camarada Iago Negueruela, persona incapaç de dir dues paraules seguides en català, el pas del qual pel Govern va deixar un rastre de desolació i insomnis colombians.

Prohens havia de portar l'ordre, la bona gestió i el seny. En canvi, va posar al capdavant de l'Ajuntament de Palma l'indescriptible Jaime Martínez, que ja en té prou amb seguir respirant, i al capdavant del Consell de Mallorca Llorenç Galmés, que ja en té prou amb no agafar un refredat cada vegada que surt del seu despatx. El partit és ple d'arribistes de centre, nostàlgics crepusculars, jovenets del lobby gai i senyores de mitjana edat terriblement confoses. A nivell ideològic, el PP de Prohens presenta l'aspecte d'un pàrquing de supermercat abandonat, amb les males herbes i rosegadors nocturns; a nivell de gestió, queda a mig camí entre els Teletubbies i el càncer de pàncrees.

A l'espera que pugi el nivell dels oceans i un tsunami ens alliberi de tanta penúria, continuarem informant