La nova TVE, els vells vicis

Pedro Sánchez ha trencat tot el que ha tocat, com un Rei Midas invers que anés infectant de progressisme idiota cada racó de la vida del país. Per això s'ha servit d'un mètode molt senzill en tres passos, que ha aplicat de manera general a totes les seves iniciatives:

Dir que no ho farà, després fer-ho, en acabat acusar de feixistes els qui protesten. Això val per als pactes amb Podem o Bildu, per a l'amnistia i els indults, per a l'assalt al Constitucional, per a les pujades d'impostos, per als repartiments de Menes... per a la pràctica totalitat de la seva activitat política.

Darrerament, està embrancat en la lluita contra la “desinformació”, sobretot arran que els malvats feixistes li estiguin assenyalant que la seva dona i el seu germà van camí cap a la presó, que el seu fiscal general està imputat per greus delictes i que el seu anterior ministre i secretari d'organització organitzava festes amb furgonetes plenes de putes en ple confinament. Per fer-ho, s'ha llançat a polititzar TVE sense cap dissimulació, convertint-la no en una tele d'esquerres, sinó en un saló de massatges amb final feliç: el mateix nivell de decòrum moral, el mateix nivell d'higiene, el mateix nivell de lucre clandestí.

La transformació ha anat accelerant. Primer es va entronitzar la senyora Silvia Intxaurrondo, persona especialment ridícula en les seves ínfules d'“objectivitat”, que ha dedicat el 80% del temps d'emissió a llegir al teleprompter els argumentaris del PSOE. Després va arribar el fitxatge de Broncano per competir amb El Hormiguero, com si la funció de la televisió pública fos fer la punyeta a les empreses privades.

osteriorment, vam saber que s'encarregaria a Jesús Cintora (es veu que el Tito Berni no estava disponible) un magazine diari per combatre els bulls en companyia d'humoristes d'extrema esquerra, incloent-hi una secció de temes històrics comentats per Cristina Almeida i Manuela Carmena (es veu que la Pasionaria no estava disponible). Ara arriba l'estrena d'un magazine vespertí que rescatarà l'esperit i la fauna del Sálvame, de manera que els diners dels contribuents aniran a pagar tertúlies integrades per Belén Esteban, Matamoros, Patiño i altres intel·lectuals.

Tothom sap que les televisions i ràdios públiques haurien de ser tancades en 24 hores, si no bombardejades amb napalm. L'argument més senzill per explicar aquesta necessitat és el següent: si no acceptaria vostè un diari estatal, confeccionat per funcionaris, més o menys com el Pravda, per què ho accepta per a la ràdio i la televisió? Ara bé, tothom sap també que cap partit tancarà mai els mitjans públics perquè són el seu principal mitjà de propaganda quan són al poder. De manera que ens hem de menjar la PSOETV amb patates, ens agradi o no. Què fer, doncs?

El primer de tot és no veure cap dels seus programes mai, en cap circumstància, sense cap excusa. Però encara podem fer un pas més enllà, transformant tota aquesta maldat en una força favorable. Com ho aconseguim? En realitat, és molt senzill.

Quan en algun tema arribi fins a nosaltres, com el ressò llunyà d'una serradora, el raca-raca constant dels Intxaurrondos i Broncanos sobre qualsevol qüestió, nosaltres adoptarem immediatament la tesi oposada. Això ens garantirà un 100% d'encerts, ja que la posició política d'aquestes persones sempre està al costat del mal, de la ignorància i de la cursileria. Són la perfecta referència moral inversa. Així, en aquesta època d'incertesa, nosaltres podrem sempre estar del costat correcte, sense més preocupació. No és màgia, són els teus impostos.