Europa Press La nova política
Qui no s'adapti a la nova manera de fer política està més que condemnat a quedar relegat a l'oblit
La vella política necessitava mitjans de comunicació còmplices, que poguessin funcionar com a òrgans de propaganda; la nova política no necessita periòdics, televisions o ràdios, n'hi ha prou amb el brunzit constant de les xarxes socials.
La vella política es basava en una certa polaritat esquerra/dreta, progressistes/conservadors; en la nova política l'esquerra dona suport a la guerra, la censura i l'FMI, mentre que la dreta és el moviment rebel de la joventut. En altres paraules, l'eix esquerra/dreta ja no val per a res.
La vella política parlava l'idioma de les ideologies i les universitats; la nova política s'expressa en mems i imatges falses dissenyades per IA. Mal temps per als pedants. En l'era de la ideologia es premiava la coherència; en l'era dels mems l'únic important és abraçar la mateixa caricatura.
En la nova política, l'humor juga un paper fonamental | Europa Press
La vella política era èpica i tremebunda; la nova política és humorística. El lideratge és per a aquells que sàpiguen passar del llenguatge de trinxeres al sarcasme tuitaire.
La vella política funcionava en cicles de quatre anys; la nova política no és cíclica, sinó permanent. Tot és campanya electoral ara, tot s'està votant a totes hores en forma de clics i visualitzacions.
La vella política la feien persones reunides en comitès o assemblees o despatxos; la nova política la fan individus davant d'una pantalla, al seu sofà o (això no s'ha estudiat prou) en la majestuosa calma del WC.
La vella política es basava en la representació, és a dir, en l'elecció de representants; la nova política funciona en rigorós directe, com Reality Show 24/7, sense bretxa de separació. Avui dia val més la total transparència d'un Trump dient el primer que li passa pel cap que l'opacitat fúnebre dels cenacles progressistes.
La vella política feia de la llibertat d'expressió un tema de polítics i periodistes; en la nova política la total llibertat d'expressió garanteix l'espectacle. En altres paraules, la vella política era lluita lliure, la nova política és MMA.
La vella política tendia cap a l'universalisme i el globalisme; la nova política és local fins a la bogeria. Hem passat dels grans relats a allò que veuen els meus propis ulls i puc filmar amb el meu telèfon mòbil.
Aquesta és la situació, estimat lector, qui no s'adapti, serà relegat a l'oblit.
Més notícies: