La nova CUP, tan inútil com la vella CUP

La CUP, pel que sembla, ha culminat un procés de renovació, refundació o regurgitació, no se sap, la màxima novetat del qual és un nou logotip més o menys idèntic a l’anterior. Per a això han servit els llargs mesos de l'anomenat “Procés de Garbí”, que ha consistit en una plètora de reunions, assemblees i xerrades a les quals cap persona amb seny ha prestat gens ni mica d'atenció.

Com els agraden les assemblees i les reflexions a aquests nois, com s’ho passen de bé! És una cosa que desperta una tendresa autèntica. Entre els mamífers més evolucionats, és comú que els cercles de desparasitació tinguin un sentit de ritual comunitari; entre els mamífers menys evolucionats (com és el cas dels camarades de la CUP), la cosa és bàsicament passar l’estona. El més bonic de tot això és que han viatjat durant mesos per arribar al mateix lloc, com comprovarem a continuació.

• Continuen defensant l’animalisme, la menstruació per aspersió i la criança tribal? Continuen. En aquest punt, cal celebrar que renovin la seva aposta pel paleolític, la barbàrie i els instints subhumans, cosa que els impedeix prosperar i els allunya de qualsevol lloc on es decideixi alguna cosa important.
• Continuen defensant l’afro-trans-feminisme de Basha Changue i totes les ximpleries woke imaginables? Continuen. De nou, cal celebrar que els camarades orientin els seus instints cap a pràctiques eròtiques no reproductives i així s’eviti que els seus gens passin a la següent generació. Un noble servei a Catalunya.
• Continuen fomentant la versió més estúpida de l’independentisme? Continuen. La república que ells proposen seria una barreja de gulag i granja porcina, amb tocs de fumador de porros en una casa okupa. Gran part del descrèdit ètic de l’independentisme es deu a la CUP i no sembla que el rumb hagi de canviar.
• Continuen promovent la total islamització de Catalunya? Continuen. Com més aviat arribi el califat i la xaria, més contents estaran. De fet, l’única cosa bona d’una Catalunya dominada des de les mesquites seria veure els camarades de la CUP intentant encaixar les seves teories seborreiques en la doctrina de l’enyorat Aiatol·là Jomeini, mentre són decapitats un a un als minarets.

En resum, les tropes cupaires han passat llargs mesos rebolcant-se en la seva pròpia brutícia i han emergit amb forces renovades exactament al mateix lloc on eren. Ara arriba la segona part del cicle, en què han de patir tres o quatre alts i baixos electorals, de manera que puguin tornar a convocar un altre Procés Nauseabund de Reflexió que els tingui entretinguts un parell d’anys.

Com ja hem dit, cal donar suport que aquests nois estiguin ocupats amb alguna cosa, perquè si no es dispersen entre la població civil i molesten els veïns. Tota societat necessita algun tipus de claveguera per a la inevitable càrrega d’idiotesa fecal i la CUP realitza aquest servei d’una manera admirable.