Europa Press, e-Notícies Greta Thunberg o la perfecció de la idiotesa
L'activisme de Greta Thunberg es converteix en un circ mediàtic i deixa de banda problemes més urgents
En el moment d’escriure aquestes línies, la Greta Thunberg i els seus amics estan passant per un higiènic procés d’expulsió que els portarà de tornada als seus hàbitats naturals, és a dir, a qualsevol zona del món on tres o quatre idiotes es mobilitzin de manera idiota per alguna causa idiota. Tot en aquesta vida té el seu art, també la idiotesa: la nostra Greta, nena maleducada i ociosa, ha assolit un rang propi d’uns pocs escollits.
Per algun motiu, la progressia gaudeix muntant “flotilles”. No fa gaire, la nostra Ada Colau i el nostre Rubén Wagensberg van protagonitzar una expedició màximament ridícula que va anar a parar a Turquia (no fos cas que algú patís una esgarrapada) per després tornar a Barcelona a continuar amb la seva vida d’engreixament sabàtic. Aquestes navegacions primaverals, plenes de selfies i reels d’Instagram, entusiasmen la parròquia esquerrana, sempre necessitada de trobar noves injustícies contra les quals lluitar mitjançant subvencions i discursets cursis. En general, si algú intenta accedir a una zona de guerra, envaint aigües territorials, es trobarà sempre amb forts impediments de tipus fàctic. Però, és clar, des de quan l’esquerra ha tractat amb els fets, amb la realitat, amb el sentit comú?
Greta Thunberg i els seus seguidors s’embarquen en una missió “humanitària” que gairebé no ofereix ajuda real | Europa Press
De manera memorablement còmica, la Greta i els seus amics duien 250 kg d’arròs i 100 kg de farina, és a dir, uns 500 € en “ajuda humanitària”, suficients per a un berenar de fi de curs. Qualsevol pot veure que, en realitat, es tractava d’un acte de crueltat despietada per a la població de Gaza: prou en tenen aquella gent amb el que ja pateixen, com per haver de suportar, a més, la Greta amb els seus crits i proclames. Fa temps, aquest cronista va proposar l’anomenat “Axioma Ada Colau”: qualsevol situació humana, sigui del tipus que sigui, en les circumstàncies que siguin, empitjora si s’hi incorpora l’Ada Colau. Doncs alguna cosa semblant val per a la Greta i els seus filibusters de sandvitx de Nutella.
Atès que l’apocalipsi climàtica no acaba d’arribar i la gent segueix tranquil·lament amb els seus assumptes quotidians, la Greta ha hagut de buscar una nova causa en la qual projectar el seu cretinisme histèric. El tema palestí li ha anat com anell al dit. Els cristians de Nigèria són exterminats de manera salvatge, però això a la Greta li és igual. El poble cubà passa fam després de 60 anys de dictadura comunista, però això la Greta ni ho percep. Les dones iranianes són condemnades a mort per desobeir les lleis infernals d’una teocràcia islàmica, però la Greta està entretinguda jugant a Simbad el Mariner amb els seus companys de calimotxo.
En lloc de centrar-se en els problemes reals, Greta Thunberg i el seu seguici continuen generant polèmica amb les seves protestes buides | Europa Press
Per a aquest tipus de gent, l’altercat, el rebombori, el crit, tenen un valor en si mateixos; la causa tant és. Allà on algú estigui llançant còctels molotov o cremant el Seat León d’un honrat pare de família, allà hi seran ells, presos del seu deliri megalòman, creient-se titans de l’alliberament humà.
Una última nota, en aquest cas de queixa, respecte al mar Mediterrani. On són els monstres marins fabulosos quan se’ls necessita? On són les orques famèliques capaces de devorar fanàtiques escandinaves com qui es pren un cafè? Què ha passat amb els sismes submarins? Com va succeir amb la valenta flotilla de Colau & Wagensberg, hem perdut una magnífica ocasió per alimentar el plàncton marí amb les amargues substàncies medul·lars de la Greta i els seus palmers. Esperem que la pròxima vegada hi hagi més sort.
Més notícies: