Muntatge de fotos de primer pla d'Elon Musk amb el fons rosa i uns emojis de signes d'interrogació al costat.
OPINIÓ

On és el nostre Elon Musk?

El deute creix sense control, la inflació arrasa amb la classe mitjana i els nostres impostos financen causes alienes mentre aquí tot s'esfondra

Imatge del Blog d'Octavio Cortés

Com que la població votant, en general, no entén d'economia (d'això s'han ocupat el sistema educatiu i els mitjans generalistes, en coordinació admirable), no és capaç de veure la relació entre despesa pública desenfrenada i la inflació que devora el poder adquisitiu de les classes mitjanes.

El 2023, la recaptació fiscal gairebé no va suposar un 30% dels ingressos de l'Estat, la resta va provenir de l'emissió de deute. Si us plau, estimat lector, llegiu la frase anterior totes les vegades que sigui necessari, fins que la sang comenci a bullir. Per què paguem impostos? Sens dubte, per sufragar les despeses de l'Estat, no, perquè les contínues emissions de deute s'encarreguen de la major part de la càrrega.

Pla mig curt de Pedro Sánchez assegut al seu escó al Congrés dels Diputats i mirant cap amunt

Aquesta monserga socialdemòcrata que els impostos “mantenen l'estat del benestar” és la mentida més gran de la política contemporània. Qui dona suport a aquestes emissions de deute? El Banc Central Europeu, matriu local del sistema bancari de reserva fraccionària creat per Satanàs en persona el 1913 amb la Federal Reserve Act, que converteix en pràcticament automàtica l'expansió de la massa monetària, cosa que devalua la moneda a ritme de vertigen, cosa que es tradueix en inflació, cosa que es tradueix en misèria.

N'hi ha prou amb la dada següent: un dòlar de plata de curs legal (encunyat abans de 1921) val avui 49 dòlars. Estimat lector, llegiu la frase anterior fins que us vinguin ganes de comprar una serra mecànica. Un dòlar dels de debò val avui (en dòlars de mentida) 49 vegades el seu valor teòric.

És clar, els defensors de la despesa pública embogida, que integren el 99% dels parlaments europeus, afirmen que serveix per “corregir desigualtats”, “sostenir serveis” i altres idioteses. Què hi ha de veritat en això? Anem a la realitat.

El Departament d'Acció Exterior de la Generalitat, quiosquet babilònic, dotat d'un pressupost de 102 milions l'any passat, s'ha dedicat a subvencionar projectes com els següents:

  • “Empoderades i resilients. Construint comunitats inclusives a Palestina” (500k).
  • “Cossos, sexualitats i territoris lliures de violències patriarcals a Guatemala” (500k).
  • “Protecció, autocura i incidència per a les defensores i els defensors del moviment de comunitats per l'aigua Q'ana Ch'och davant l'expansió de l'agronegoci de la palma d'oli a Guatemala” (300k).
  • “Millora dels serveis de prevenció, detecció i atenció de les violències masclistes digitals al Marroc” (300k)
  • “Defensa dels drets humans, el territori i la biodiversitat a la Zona de la Reserva Camperola de la Vall del Riu Cimitarra, Colòmbia” (300k).
  • “Dones empoderades, organitzades i enfortides, trenquen barreres de gènere i exerceixen el seu dret a una vida lliure de violència a Moçambic” (500k).

No cal estendre's en aquest llistat d'horrors, a E-Notícies el lector podrà trobar cobertura suficient del tema.

Salvador Illa assegut al seu escó del Parlament

El cas és que si és feixista tallar d'arrel aquestes despeses i, si és possible, empresonar els que van donar per bona aquesta manera de funcionar, necessitem feixisme ja, en enormes dosis. Si Elon Musk i el seu departament DOGE són la Malvada Ultradreta, com més aviat ens governi aquesta forma de maldat, millor.

Com pot resultar acceptable que uns polítics que són incapaços de netejar Barcelona de carteristes arreglaran la situació a Moçambic, al Tibet, a la fossa de les Mariannes? Potser es podria plantejar la qüestió d'una altra manera, amb un simple reglament administratiu: qui destini diners dels contribuents a les comunitats camperoles del Riu Cimitarra, estarà obligat a instal·lar-se amb aquestes comunitats indígenes i a no moure'n el cul miserable durant vint anys. Menjant fesols i dormint en una estora enmig de la fúria de tota mena de colobres i escorpins. Per descomptat, també estaria obligat a donar el 100% del seu sou als indígenes, ja que la causa és tan justa i necessària. Muntem una Iniciativa Legislativa Popular?

➡️ Opinió

Més notícies: