No a la involució

De nou els sondejos i estudis demoscòpics han quedat molt lluny de la realitat. I això, malgrat que entre l'1 i el 17 de juliol es van publicar més de 100 enquestes , però els resultats que van donar les urnes el 23 J, disten molt del pronosticat. Per això la utilitat d'aquests treballs ha quedat en dubte.

El PP, recuperant vots que havien anat a ciutadans i esgarrapant el vot útil a Vox, va guanyar les eleccions amb 136 escons, encara que molt lluny de la majoria folgada que pretenien, per governar sense hipoteques.

Els socialistes van millorar els seus resultats, respecte al 2019. 122 diputats ara, per 120 llavors. Tot i això, Sumar va obtenir 4 escons menys que IU Podemos en les anteriors eleccions generals i això, unit al desastre d'ERC, canvia substancialment el paisatge polític, alhora que enrareix molt la situació.

Entre tota aquesta allau de dades, hi ha una bona notícia que no ens hauria de passar inadvertida: la patacada patida per Vox, que ha passat de 52 escons el 2019 a 31. El pèssim resultat de la formació liderada per Santiago Abascal allunya la possibilitat d'un Govern de coalició PP-Vox. En aquesta ocasió, per sort, Espanya és diferent i no ens incorporarem al grup de països de la UE amb un Govern liderat o compost per partits d'ultradreta.

Menció especial, per l'èxit aconseguit, es mereix el PSC. Els socialistes catalans liderats per Meritxell Batet han guanyat a les quatre províncies, obtenint 19 escons, 7 més que el 2019 i la barbaritat d'1.200.000 vots. En contrapartida, ERC perd més de la meitat de vots i empata set diputats amb Junts mentre que la CUP desapareix del Congrés. En conjunt, l'independentisme s'ha deixat a l'envit el 42% dels suports que va tenir el 2019. Les xifres parlen per si soles.

Si Feijóo vol ser investit president, haurà de pactar amb la ultradreta i afegir a l'acord Coalició Canària i UPN i, així i tot, es quedaria a 5 escons de la majoria absoluta, i no sembla que cap altra formació estigui per acostar-se als d'Abascal. De fet, Andoni Ortuza, president de l'Euzkadi Buru Batzar, màxim òrgan de direcció del PNB, ja ha comunicat al líder dels populars que ells ni tan sols s'asseuran a negociar. Davant d'aquesta situació, Núñez Feijóo ha anunciat que parlarà amb Pedro Sánchez, a qui va insultar durant tota la campanya, obsessionat per derogar el sanxisme, perquè els socialistes facilitin la seva investidura. Veure per creure.

Tampoc no ho té fàcil Pedro Sánchez per seguir a la Moncloa, perquè a més dels vots de la seva formació, necessita els de Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG i que Junts, com a mínim, s'abstingui; i això, avui dia, sembla impossible. Tot i que ja se sap que en política ni un enemic és per sempre ni un aliat per a tota la vida.

La qüestió és que, de tot aquest procés electoral, hauríem de treure algunes lliçons que ens serveixin per al futur: la primera hauria de ser que els diners no ho poden tot i encara que s'han gastat importants sumes de diners en sondejos i enquestes per fer-nos creure que la victòria de la dreta era una cosa inqüestionable, a l'hora de la veritat, s'ha vist que a la ciutadania hi ha més sentit comú i lògica del que alguns pensen.

De la mateixa manera, cal valorar la resiliència del PSOE i el seu secretari general, Pedro Sánchez, a qui molts ja donaven per mort políticament i, al final, resultarà que el cadàver serà el d'Alberto Núñez Feijóo. Ha de ser molt decebedor sortir al balcó per celebrar la victòria i que els teus cridin “Ayuso! ¡Ayuso!” Qui sap si la presidenta de la Comunitat ja ha començat a moure's entre bastidors per fer el sorpasso.

Estem en una situació de bloqueig, fins i tot no cal descartar una repetició electoral. Avui tot està interconnectat, la política també. Per això, no cal descartar, per exemple, que, segons com vagin les negociacions per a la formació del Govern central, la precària estabilitat del Parlament de Catalunya pot saltar pels aires.

Entrarem en una etapa de negociacions que propiciaran tota mena de bulls i especulacions. Siguem prudents i deixem que cadascú faci la seva feina; els resultats arribaran.

Sigui com sigui, no vull acabar sense deixar sobre la taula alguns assumptes que a mi semblar són fonamentals: Un, el missatge de la ciutadania ha estat senzill, clar i contundent: No a la involució. Dos, si Pedro Sánchez aconsegueix formar govern (creuem els dits perquè així sigui), el proper executiu haurà de posar molta atenció a explicar què fa i per què ho fa. Ha quedat demostrat que la societat entén quan s'expliquen les coses i els motius pels quals cal fer-les. I tres, evitar el soroll mediàtic i que les discrepàncies entre els socis de govern, no s'airegin més del que és indispensable. És evident que quan la dreta mediàtica fa olor de discrepàncies se li posen els ullals llargs com als vampirs de còmic. Com deia la meva àvia: que es cremi la casa, però que no surti el fum.