Al món de Donald J. Trump

De Donald Trump se'n poden dir moltes coses, però una cosa cal reconèixer-li: és transparent com l'aigua clara. En algun moment de la seva carrera a la televisió (cal recordar que Trump és bàsicament una celebrity de reality show) va entendre que el que val és aquell lema d'Oscar Wilde: que parlin de mi, encara que sigui malament. L'important és generar titulars, del tipus que sigui, mantenir-se sempre com a trending topic. Si a aquest plantejament hi afegim la personalitat sense filtres de Trump, tenim la tempesta perfecta.

Aquests dies, hem vist com un president dels EUA explica, sense cap tipus d'ocultació, que ha atacat un país i detingut el seu president amb l'objectiu molt simple de quedar-se amb el seu petroli. Per què perdre el temps amb al·lusions als drets humans o a la democràcia? Trump va arribar a pronunciar la frase «aquest és el nostre hemisferi», amb la qual totes les cartes estan sobre la taula.

En el món tripolar, als EUA els correspon tot el continent americà, a Rússia tot el territori fins a les fronteres de l'Índia i a la Xina l'extrem orient excloent el Japó. Per descomptat, Europa, en aquest repartiment, és una zona sense amo que ha estat posada en safata per a l'expansió de l'islam, perquè els amics d'Aràbia Saudita amb alguna cosa s'han d'entretenir i algú ha de carregar amb tota la pressió migratòria africana.

Trump reconeix sense problemes que Putin té dret a intervenir a Ucraïna i totes les seves propostes de pau li reconeixen drets sobre el territori conquistat, així com poder de decisió sobre el futur d'Ucraïna. De la mateixa manera, per molt que sembli protestar, el destí de Taiwan serà decidit per la Xina.

Tot això vol dir que no anem cap al famós govern mundial únic, sinó a una situació semifeudal en què els organismes multilaterals perden tota importància i el món queda dividit en zones d'influència clarament delimitades. Ningú en el seu sa judici vol una guerra total entre els EUA i l'eix Rússia-Xina, de manera que, com si fossin bandes mafioses que es reparteixen una ciutat, les grans potències han pactat una nova forma de gestionar el planeta.

Són aquestes males notícies? Aquí és on cal abandonar les velles teories del segle XX sobre democràcia global i lliure comerç. Si Trump, com alguns comentaristes MAGA han conjeturat, proposa annexar-se Veneçuela per atorgar-li un rang d'estat associat com Puerto Rico, no saltarien d'alegria els milions de veneçolans? La famosa qüestió de Groenlàndia es pot resoldre de la mateixa manera.

Donat que els 57.000 habitants tenen reconegut el dret a independitzar-se mitjançant referèndum, si Trump els promet un milió de dòlars a cadascun, podria quedar-se amb el territori pel mòdic preu de 57.000 milions. Això no és ciència-ficció, sinó càlculs que es comenten diàriament als pòdcasts MAGA. El nostre únic problema és que estem atrapats sota la minúscula i inútil tirania de la UE i el Banc Central Europeu, amb tota Europa plena de bases americanes. Ens hem quedat enrere i mentre els nostres líders siguin Sánchez, Starmer, Lagarde i Macron, no servirem més que per pagar les factures del nou escenari.