El món al revés

Vivim temps convulsos. La lògica i el sentit comú que ens han servit com a guia i referent en les darreres dècades estan quedant obsolets. Situacions que semblaven inqüestionables avui es posen en dubte. Així, per exemple, si s'haguessin convocat eleccions generals, a la nostra història democràtica més recent, amb una situació socioeconòmica com l'actual, tant als mitjans de comunicació, com a les tertúlies o als cenacles polítics es debatria per quants escons de diferència guanyaria el Govern.

Tot i això, ara, després dels resultats del 28 M la dreta està eufòrica i l'esquerra descol·locada. Això ha generat que bona part de la ciutadania tingui la sensació que si els conservadors governen, puguem entrar en una etapa de regressió i perdre conquestes socials que han costat molt d'aconseguir.

La conjuntura és sorprenent. L'actual Govern, des de la seva presa de possessió, ha hagut de bregar amb situacions força difícils. Primer va ser la pandèmia i sense solució de continuïtat la guerra d'Ucraïna, sense oblidar que, pel mig, el volcà de l'illa de La Palma va entrar en erupció i va estar 85 dies vomitant foc i cendres.

Doncs bé, malgrat aquests hàndicaps, o, potser, a causa d'aquests greus inconvenients, aquest Executiu ha tirat endavant gairebé un parell de centenars d'iniciatives legislatives, la majoria de les quals tenen un clar accent social. Les dades parlen per si soles: El salari mínim interprofessional ha pujat prop d'un 50%, és a dir, a 1.080 euros en catorze pagues, com a fruit de la reforma laboral, en aquests moments hi ha al nostre país més treballadors fixos que mai, estem molt prop dels 21 milions d'afiliats a la Seguretat Social, una xifra rècord a la nostra història. Les pensions contributives han pujat aquest any un 8,5% i les més baixes, no contributives, en alguns casos s'han incrementat fins a un 15%.

D'altra banda, l'economia espanyola ha tancat el 2022 amb un creixement del PIB superior al 5%; estem a uns nivells d'activitat econòmica iguals a l'etapa anterior a la pandèmia; el primer trimestre del 2023 s'han creat 426.000 llocs de treball a jornada completa. Amb els ciutadans portuguesos paguem l'electricitat i el gas més barats de la zona euro. A més, el Govern va aprovar fins a cinc paquets de mesures per frenar la inflació, i per això es van mobilitzar més de 30.000 milions d'euros entre rebaixes d'impostos, subvencions als carburants i ajudes a les famílies i les empreses. Aquestes iniciatives econòmiques han fet possible que avui la inflació al nostre país sigui la meitat que a Alemanya.

A principis de maig, els sindicats CCOO i UGT i la patronal CEOE-Cepyme van signar un nou acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva (AEN C), que establia una pujada de salaris del 4% el 2023 i del 3% el 2024 i 2025, així com una clàusula de revisió de l'1% en funció de la inflació i, amb aquesta firma, es garantia la pau social: un objectiu llargament perseguit pel Govern.

En contrapartida, estem veient com el Partit Popular no s'enrojola quan pacta amb Vox. Ja han tancat acords a 140 ajuntaments i a la Comunitat Valenciana. València és el cas més paradigmàtic, però no l'únic, aquí hi ha els acords a les Balears o Aragó i la líder del PP extremeny, Maria Guardiola ja ha començat a reconsiderar la seva actitud amb Vox i, més aviat que tard, la dreta i la dreta extrema pactaran també a Extremadura. I el pitjor: totes aquestes aliances obren la possibilitat d'un possible pacte a La Moncloa amb Santiago Abascal com a vicepresident. I si no, temps alhora.

És obvi que els populars tenen un programa electoral ocult i no ho desvetllarà, però ja han apuntat que derogaran lleis com la de memòria democràtica, la llei trans o la d'educació; i “ajustaran” la d'eutanàsia. També el president del PP ha anunciat que eliminarà, entre d'altres, els Ministeris, de Consum i d'Igualtat, aquest darrer, una de les grans ensenyes del feminisme.

Tot i això, encara no sabem quines seran les iniciatives propositives dels populars. Desconeixem coses tan importants per a la nostra qualitat de vida com, per exemple, què passarà amb les pensions, si seguiran l'evolució de l'IPC o quedaran en un misèrrim 0,25% com va fer Rajoy, si es derogarà la reforma laboral i tornarem als contractes porqueria i la precarietat o si se suprimirà l'Ingrés Mínim Vital; entre moltes altres qüestions sobre les quals el PP no es pronuncia.

“Tota la vida havíem pensat que la clau de tot en la política espanyola és la feina. Sempre ha estat el principal indicador per saber com hi havia un Govern. I no hem tingut mai uns nivells d'ocupació com aquests. La Setmana Santa ha estat impressionant i l'estiu encara ho serà més. Per això no ens creiem els sondejos que parlen d'una caiguda del PSOE o d'una gran onada de dretes. No tindria cap sentit què amb aquestes dades, i amb una gestió que la majoria dels ciutadans recolza, el resultat de les autonòmiques fos catastròfic”, deia un membre de l'Executiu a mitjans del mes de maig.

Vist el que s'ha vist, l'alt càrrec molt encertat no va estar en la seva anàlisi. Tot i això, la meva opinió, en aquest moment, és que més que error de càlcul del polític que, sens dubte, ho va ser, és que estem entrant en una etapa de reaccions socials imprevisibles que ens fan pensar en el món al revés.