El Karma existeix

Sembla que el Karma existeix.

 Cinc passatgers i un tripulant han mort en visitar les restes del Titanic.

Per més inri el submarí enfonsat es deia Tità. 

Sembla un acudit de mal gust.

Jo, la veritat, no sé quin interès pot tenir anar a visitar un restes a més de 3.800 metres de profunditat.

I que consti que el Titanic és, dit amb tot el respecte per a les víctimes, una de les meves tragèdies navals preferides. 

Fa anys ja vaig visitar a Belfast les drassanes on va ser construïda. Convertit ara en un museu. Els treballadors, per cert, feien 60 hores setmanals. 

En un altre viatge a Irlanda vaig visitar, Queenstown, la ciutat d’on va salpar abans de la tràgica travessia. 

Els irlandesos, després de la guerra d'independència, li van canviar el nom pel de Cobh. La localitat no podia portar el nom “Ciutat de la reina” per raons òbvies. 

Entre tots els passatgers del Titanic el que sempre em va interessar més va ser el de l'amo de la naviliera, Bruce Ismay. 

Com se sap, es va salvar disfressat de dona. Va viure fins al 1937, va sobreviure 25 anys al vaixell, i se li atribueixen tots els mals. Fins i tot l'excés de velocitat. 

Encara tinc una biografia seva pendent de llegir. La de Frances Wilson que porta el nom encertat, en anglès, de “Com sobreviure al Titanic o l'enfonsament de J. Bruce Ismay”. És del 2011. No em consta cap traducció al castellà. 

Encara que, per a tragèdies, la del Wilhelm Gustloff. El vaixell es va enfonsar el gener del 1945. Havia salpat de Danzig, ara Gdansk, a Polònia. Carregat de gom a gom. Sobretot de civils. Va ser torpedinat per un submarí soviètic. 

La Whermacht estava evacuant Prússia Oriental per l'avenç soviètic. No se sap del cert quanta gent hi va morir. Els supervivents van haver de veure-les amb temperatures de vint graus sota zero. Els altres vaixells d'escorta no es van acostar per por de ser torpedejats. 

Un supervivent descriu la seva experiència a “La tragedia del Gustloff” (Salvat, Barcelona 2002).

Sense oblidar tampoc el Cap Arcona, aquest menys conegut. Enfonsat pels britànics el 3 de maig de 1945 a Lübeck, la ciutat natal de Thomas Mann. Pocs dies abans del final de la II Guerra Mundial. 

Allotjava presoners de camps de concentració. Imaginin el seu estat. Els anglesos van pensar que eren soldats que volien fugir a Noruega o Dinamarca. 

Per això no acabo d'entendre la morbositat de visitar les restes del Titanic. 

El submarí en qüestió no estava homologat.

Un dels tripulants ja havia visitat les restes més d'una trentena de vegades. Un altre es va emportar el seu fill a contracor. Encara un tercer col·leccionava récords Guinness. 

No deixa de ser curiós tota l’operació de rescat que es va fer per quatre multimilionaris. 

Els immigrants que van naufragar al Mar Jònic a prop de les costes de Grècia no van tenir tanta sort. 

Jo seguiré a terra. No soc partidari de riscos innecessaris.