Millorar la lectura entre els adolescents

PISA posa de manifest que els països amb més domini de l'idioma, millors resultats obtenen. Un factor fonamental responsable del nostre fracàs escolar és la manca de vocabulari i la seva redacció deficient.

De fet, aquells alumnes que escriuen correctament solen assolir bones notes en saber expressar els seus coneixements. En aquest sentit hi ha estudis on s'ha vist allò que esmentava el pedagog Gregorio Luri, l'efecte Mateo.

Qui tingui heretarà, i qui no tingui ho perdrà

M'explicava aquest pedagog que els alumnes que a preescolar dominen menys de 700 paraules fracassen a primària, cosa que només es corregeix amb més hores de classe escoltant educadors que dominin correctament l'idioma. Igualment, les famílies que han invertit temps a estimular i atendre els seus ulls sota un ampli i bon domini de l'idioma, o idiomes, aconsegueixen que aquests superin les 700 paraules, un context que impulsa un aprenentatge ràpid i exponencial durant la primària d'aquests rapinyaires. En fi, la bona lectura regala una extensa cultura.

Infondre, per tant, el maneig de contes i cançons ja en edat primerenca és fonamental per assolir la màxima comprensió i l'òptim aprenentatge. Simple, si un alumne ha llegit en qualitat, quantitat i atenció, aprendrà a redactar amb elegància, correcció i ordre. El problema actual és la manca de qualitat.

Alguns experts pensen que El Lazarillo de Tormes, La Celestina i altres clàssics han de ser relegats de la llista de lectures aconsellades. Argumenten que aquests escrits són sexistes, racistes o classistes, encara que continguin la història del passat mes una qualitat i varietat de vocabulari excels. Vaja, que segons aquesta regla de tres també caldria esfondrar les piràmides d'Egipte en haver estat construïdes sota el sexisme, el racisme i el classisme.

Per substituir les lectures anteriorment derogades, es proposen textos curts redactats per ells mateixos o afins, però no per literats experts, antics o moderns. Aquests passatges, per ells recomanats, van carregats d'actituds emocionals, evitant amb molta cura caure en sexismes, racismes o classismes, és a dir, sense utilitzar mai la literatura real i de qualitat. En aquesta és on s'aprenen dues coses: fets històrics, sexistes o no, ia llegir amb qualitat per adquirir un vocabulari excels.

Entre els llibres recomanats per aquests experts, un negre no pot ser un gran esportista per diluir racismes; una dona no pot acompanyar els seus fills al col·legi en promoure el sexisme; un banquer no pot ser més intel·ligent que un escombriaire en exaltar el classisme; i un homosexual no pot ser un pèrfid delinqüent per no alimentar l'homofòbia. Tot això és aclaparadorament paradoxal, ja que aquests mateixos experts defensen la imaginació i la creativitat a l'educació, però la prohibeixen a la literatura.

Resulta més que obvi que l'homofòbia, el masclisme o el racisme són xacres de la nostra història, però com a tals han existit i s'han d'ensenyar per no repetir-se. Tot i això, petulants experts en educació, pretenen oblidar tota la narrativa de qualitat pretèrita i actual, amb l'afegit de promoure una censura que ja patim en aquest país.

Sense advocar per la lectura del Quixot a l'ESO, però passant d'aquests experts a l'estil Fahrenheit 451, simplement cal incentivar la lectura de qualitat entre els púbers. Per això cal optar per alguna cosa innata en els humans, la curiositat. Com a primats emparentats amb bonobos i ximpanzés, nosaltres som altament curiosos.

Comentar llibres a classe sense relació aparent amb la matèria en qüestió, sorprèn els adolescents, ja que el factor sorpresa del qual és il·lògic crida l'atenció de molts púbers i els encén la curiositat per aquells llibres. Que els llegeixin ja és una altra cosa.

Una argúcia per promoure la lectura és llegir en veu alta una part d'un text per deixar el final pendent. Els seus, vinga profe, delaten la seva curiositat no saciada. En el mateix sentit, cal comentar la trama d'un llibre, però deixar-los el final penjat, cosa que torna a engegar la seva indignació. O deixar una novel·la sobre la taula, però amb la portada a l'esquena de la vista.

Molts alumnes en passar-hi giren el llibre per la simple curiositat de saber de què va. Una altra manera és comentar alguna obra amb l'afegitó que bé, que no és per a la seva edat, que ells són massa joves encara, tot un repte per a uns adolescents ansiosos per demostrar la seva maduresa. I més encara, prohibir-los un llibre i després deixar-lo oblidat damunt la taula és tota una ofensa cap a un púber.

Però els adults hem de llegir davant dels xavals i que ells ens creen un referent. De molts infants és molt comprovat que aprendre cançons els entrena a llegir, cosa que en potencia la concentració i en millora les redaccions. De manera similar llegir-los contes i deixar-los a mitges anima el mateix. Cal entendre que aprendre a llegir és una cosa xocant, molt sovint rebutjada i fins i tot frustrant per als alumnes.

Aprendre a llegir pot ser de tot menys una cosa natural. Per tant, i des de petits, els progenitors han de prendre consciència que acompanyar els fills a la biblioteca és un estímul primordial per a la lectura.

Però, i perquè aquesta aflori entre els nostres xavals, hi ha d'haver un entorn que ho permeti. Tant a la llar com a classe hi ha d'haver molt silenci i molta calma. Tot això, i si es compleix, potenciarà la lectura de qualitat, regalant als nois gran estabilitat emocional. Llegir els pot oferir tot el necessari per evitar l'abandonament acadèmic, encara que aprendre a llegir bé requereix obligatorietat.

La lectura periòdica en un, dos o més idiomes, regala vocabulari, fluïdesa en la parla, més facilitat en l'escriptura i en molts casos, fins i tot coneixements. Llegir de tot és fonamental per crear una societat crítica i que no sigui voluble davant els interessos dels dirigents, llegir és bàsic per crear individus a qui no se'ls pugui vendre la moto.

La prova de tot això la trobem a l'aplaudit model d'Estònia, un sistema amb una passió autèntica per la lectura i que porta la davantera de l'èxit escolar per tot Europa.

Per exemple, i si l'abandó escolar espanyol oscil·lava entre un 30 i un 25 %, a Estònia es va mantenir a menys de la meitat del nostre, prop del 9 %, mentre que la mitjana de la Unió Europea vorejava el 14 %. I això que els nens d'Estònia comencen a l'escolarització obligatòria més tard que aquí, als set anys.

Tot i això, i amb només dos anys d'escolarització, els seus nivells de comprensió lectora als nou anys són homogenis i per sobre de la mitjana europea. Mentrestant, a Espanya, amb més anys de col·legi, s'està a la cua i amb enormes diferències entre tots els centres, amb l'afegit del progressiu empitjorament en Ciències i Matemàtiques. Vegeu sobre això els diferents estudis IEA de la TIMSS, o els PISA de l'OCDE en el mateix sentit, perquè els ibèrics encara fugim de la literatura excelsa.