L'esperit de Paiporta

Què va passar diumenge als carrers enfangats de Paiporta? Diverses coses, totes més que notables.

Per començar, el rei Felip va fer oficial que, un cop ha renunciat a exercir de Capità General dels Exèrcits i a garantir la supervivència de la nació, el seu pla consisteix a convertir-se en Oprah Winfrey i dedicar-se a abraçar gent que plora, generant contingut per als magazins de tarda. Alguna cosa li impedia instal·lar-se al campament militar, vestir-se de verd i agafar una escombra? Es veu que sí que l'home estava ocupat. Aleshores va activar el pla lacrimogen i més o menys la cosa va funcionar.

Després tenim el cas de Mazón, que ha optat per fer cara d'escolà i esperar la seva sort amb resignació. Potser es pensa que així ens oblidarem d'ell: no pot estar més equivocat. Cada dia que Mazón passi en llibertat és un insult per als espanyols.

I després tenim Perrosanxe, que va escenificar l'última de les seves infàmies. A un líder polític se li pot perdonar gairebé tot, perquè les lleialtats fanàtiques són gairebé irrompibles. Però hi ha una cosa que ningú no perdona, per la seva simplicitat, per la seva cruesa: sortir corrent. Cal una peculiar barreja de covardia i immoralitat per deixar el rei sota una pluja de pedres, fer mitja volta i desaparèixer rumb al no-res. La bona gent de Paiporta, armada només amb el dolor i la dignitat, van muntar un Fuenteovejuna que ningú oblidarà. La veritable màquina del fang van resultar ser els paisans esgotats de plorar, que no tenien una altra cosa a mà per mostrar la seva rebel·lió davant del tirà.

En què consisteix aleshores l'esperit de Paiporta? En recordar-nos que, des de temps immemorials, s'ha reconegut el dret a la defensa legítima. A fer-nos veure que ha arribat el moment en què ja no hem de seguir tolerant tants atacs, que ens podem defensar. Davant la casta política i la seva maldat, el poble té dret a defensar-se. Davant una monarquia decorativa i còmplice, el poble té dret a defensar-se. Davant uns mitjans de comunicació servils, reduïts a propaganda del poder, el poble té dret a defensar-se. Enfront de tirans que es mantenen en el poder per la mentida i la traïció, el poble té dret a defensar-se. Armat només amb les mans nues i la dignitat de segles, el poble té i sempre tindrà el dret a defensar-se. Que vagin prenent nota els de dalt, els convé.