Militars i maçons II

Dimecres passat, van aparèixer en aquestes pàgines els generals de divisió de l'Exèrcit espanyol del 1935 que pertanyien a la Maçoneria. Els vaig emplaçar per a una segona part en què citaríem els generals de brigada, ocupació immediatament inferior, però no exempta de grans responsabilitats.

El diputat de la CEDA, Cano López, havia assenyalat nou dels vint-i-un generals de divisió com a membres de les lògies, immediatament després, va continuar amb una sèrie de noms que va citar com a assegurances, encara que confessava que tenia sospites que serien molts més.

El 1936, el nombre de generals de brigada en actiu era de 59. Els tres primers noms de l'escalafó són de sobres coneguts: Luis Orgaz, que estava disponible forçós a les Illes Canàries després dels seus intents de conspiració contra la República. Orgaz va ser sempre un fervent monàrquic. El segon era Sebastián Pozas Perea, director general de la Guàrdia Civil i, com diria Cano López, membre de la Maçoneria. El tercer nom és el d'Emilio Mola Vidal, cervell de la conspiració que es duria a terme el 1936.

Els generals de brigada filiats com a maçons pel diputat de la CEDA eren:

• Juan Urbano Palma, que manava en aquell moment la 8a Brigada d'Infanteria, establerta a les guarnicions de Tarragona i Lleida. Urbà va ser destituït amb l'arribada de Gil Robles al ministeri de la Guerra i mai no va tornar a ocupar un lloc de responsabilitat, passant a la reserva l'octubre de 1936.

• Francisco Llano de la Encomienda. Tot i la seva feina, després de l'arribada del Front Popular, va passar a manar a la 4a Divisió Orgànica, la que tenia les quatre províncies catalanes a càrrec. Va romandre fidel al Govern després de la revolta del 19 de juliol del 1936 a Barcelona, encara que la seva actuació va derivar en certes suspicàcies que el van mantenir un temps allunyat de responsabilitats. El 1937 va ser nomenat cap de l'Exèrcit del Nord i va ser víctima del desgavell en l'organització de les Forces Armades Republicanes anteriors a maig d'aquell any, en què convivien l'Exèrcit Basc amb forces asturianes i altres organitzacions de partit o sindicat que feien impossible qualsevol esforç conjunt. Després de la guerra civil es va exiliar a Mèxic, on el seu fill va ser un conegut productor de telenovel·les i la seva neta és la coneguda cantant Julissa.

• José Miaja Menant. Després de la victòria del Front Popular va tornar del seu destí a Lleida. El juliol de 1936 estava a càrrec de la 1a Divisió per absència del general Virgili Cabanellas, cap titular d'aquesta. Fou una de les cares més conegudes de l'Exèrcit de la República durant la Guerra Civil Espanyola. Va dirigir la defensa de Madrid i va ser considerat un heroi durant la contesa. El 1939 es va exiliar, recalant més tard a Mèxic, on va viure amb la seva família fins a la seva mort.

• Manuel de la Cruz Boullosa. El maig de 1936 va ser nomenat subsecretari de Guerra, tot i ser un càrrec típicament destinat a un general de divisió. Com molts militars que no es van sumar a la revolta, però que no oferien plena confiança als partits proletaris i les milícies, va tenir un paper irrellevant durant tota la guerra.

• Sebastián Pozas Perea. Militar africanista, especialista a les Mehalas i la Policia Indígena. Havia estat nomenat director general de la Guàrdia Civil en substitució del general Miguel Cabanellas. La seva actuació el juliol del 1936 va ser determinant perquè moltes unitats del cos es mantinguessin fidels al Govern republicà. Va ser nomenat ministre de Governació i va fer el repartiment d'armes a les milícies a partir del 19 de juliol. Va dirigir tropes al sector del Centre durant el primer any de la guerra. Després, es va fer càrrec de la Divisió Orgànica de Catalunya, tornant a situar l'Exèrcit Català sota l'autoritat del Govern central. En acabar la guerra es va exiliar a França, primer, i a Mèxic després.

• Toribio Martínez Cabrera: Oficial del Cos d'Estat Major, fou director de l'Escola Superior de Guerra fins a ser substituït per Espinosa de los Monteros amb l'arribada de Gil Robles al ministeri. Després de la victòria del Front Popular va passar a ser governador Militar de Cartagena i comandant de la Base Naval de la ciutat. Es va mantenir fidel al Govern el juliol de 1936, conservant un punt estratègic clau per al desenvolupament de la contesa. Va ocupar llocs d'importància durant la guerra, encara que va tenir desavinences amb els comunistes que van arribar, fins i tot, a empresonar-lo. El 1939, va ser detingut a València i afusellat el juny d'aquell any.

• Leopoldo Jiménez García. Era un prestigiós oficial d'Enginyers. El 1936 es trobava al comandament del Servei de Militar de Ferrocarrils i Transports per carretera. Va romandre al seu lloc i no va ser represaliat en acabar la guerra, per la qual cosa va passar a la reserva el 1940.

• Rafael López Gómez, general d'Artilleria. En començar la guerra estava destinat al comitè nacional de defensa passiva, dins de la Primera Divisió. Va romandre fidel a la República, sent detingut, processat i condemnat. La seva pena va ser commutada el 1941.

• Fernando Martínez Monje. Malgrat la seva ocupació, manava la Tercera Divisió Orgànica, la caserna general de la qual s'ubicava a València. Després de diversos dubtes inicials, el 20 de juliol del 1936 es confirma la seva lleialtat al govern. Durant la Guerra va ser responsable del reclutament a la zona republicana i del comandament de l'Exèrcit del Sud. Després de la caiguda de Màlaga va ser empresonat, encara que se'l va absoldre i rehabilitar, no va tornar a enviar cap unitat. El 1939 es va exiliar a França i, posteriorment, a Argentina.

• Luis Castelló Pantoja. Un altre conegut africanista, estava al comandament de la 2a Brigada d'Infanteria el 1936, amb seu a Badajoz. Va arribar a ser ministre de la guerra durant uns quants dies entre juliol i agost. Després, va ser governador militar de Madrid. El seu germà va ser assassinat per milícies anarquistes i la seva família, que estava a Badajoz, empresonada pels rebels. Va caure en una profunda depressió i va ser internat en un psiquiàtric. En sortir es va refugiar a l'ambaixada francesa i va aconseguir passar a França a mitjans de 1937. El 1942 va ser detingut per la Gestapo i enviat a Espanya, va ser condemnat a mort, però se li va commutar la pena el 1946.

• Manuel Romerales Quintero. El 1936 era el cap de la Circumscripció Oriental del Protectorat Espanyol al Marroc. No es va sumar a la revolta, per la qual cosa va ser detingut, jutjat i afusellat l'agost del 1936.

• Jacinto Fernández Ampón. L'únic de tota aquesta llista que es va revoltar el 1936. Era cap de la Brigada de Muntanya que s'ubicava a Girona. Després de fracassar a la ciutat catalana va ser detingut i traslladat a la Ciutat Comtal. Va ser afusellat, sense judici previ, als fossats del Castell de Montjuïc per milicians anarquistes.

Eren molts més els relacionats aquell dia, alguns militars catalans coneguts per tots, com el comandant Pérez Farrás. El lector s'haurà adonat que ajuntant els noms de l'article de la setmana i el d'aquest, podran fer un dibuix en què sis de les vuit divisions orgàniques eren manades per maçons, a més de l'Exèrcit d'Àfrica i la Circumspecció Oriental del Protectorat Espanyol.

Les altres dues divisions tenien sota el seu comandament els generals Batet i Salcedo Molinuevo. És molt probable que el primer fos també membre de la maçoneria, almenys, el seu ajudant ho era. Tant Batet com Salcedo van ser afusellats per no unir-se a la revolta.

La influència de la Maçoneria a la cúpula militar de l'Exèrcit del 1936 era molt més que notable. Creieu que aquesta va ser la raó per la qual van ser elegits per als seus llocs, incloent generals de brigada en llocs d'ocupació superior?