Ayuso, Milei, Alvise

Hi ha soroll a la dreta del PP a compte de l'aparició d'Alvise i la disputa entre Ayuso i Abascal per veure qui és més amic de Milei. Com que Núñez Feijóo, consumat llagostí, ni hi és ni se l'espera, el que està en disputa és el lideratge del front anti-Sánchez, que de moment encapçala la catedràtica senyora Begoña Gómez, a molta distància dels altres.

Ara mateix, tots estan donant voltes en cercles, manotejant i clamant al cel, capturats a la seva pròpia narrativa com a ases de sínia. El PP d'Ayuso (l'únic PP que en realitat existeix) i Vox s'equivoquen contribuint a la Llegenda Milei: el liberalisme no pot ser la solució, perquè el liberalisme ha estat i serà sempre el problema, per la seva incapacitat per entendre el que és comunitari, històric, fundacional, tradicional. Un liberal és per definició un internacionalista, un cosmopolita, un homogeneïtzador: el liberalisme ha aconseguit que hi hagi el mateix McDonald's a Barcelona, a Praga i a Caracas, on els treballadors precaris poden menjar merda enllaunada mentre les polítiques monetàries expansionistes devoren el seu poder adquisitiu.

També ha aconseguit el liberalisme imposar l'agenda Queer, màxima expressió de l'"individu" com a subjecte polític, a més de promoure les migracions massives en haver desfonat de legitimitat el que és nacional. El que més s'abraci a les motoserres sortirà perdent - i això val especialment per a Vox, que no pot abraçar alhora Milei i la Verge de Covadonga.

Pel que fa a Alvise Pérez, l'error d'aquests dies (intencionat en molts casos) és situar-lo a l'eix esquerra/dreta. Els vots a Alvise venen de tot arreu, sobretot de l'abstenció. És pur vot protesta, sense necessitat de gaires cobertures ideològiques, davant la podridura general de la situació.

Alvise és el franctirador que dispara des del campanar, el flautista boig, el Joker que ve a regnar una vegada els altres li han preparat el nivell de ruïna sistèmica suficient. Ve a demolir, a esbrossar, a denunciar, com un Ezequiel de contraportada, i en té prou d'apel·lar a un sentit mínim d'higiene moral. Per a ell valdria l'etiqueta d'"extrem centre" que al seu dia es va encunyar per a Albert Rivera; la diferència és que aquesta vegada hi ha un temerari al volant.

El sanchisme atiarà aquestes Guerres de la 'Fachosfera' amb el més gran dels seus entusiasmes, ja que Feijóo sembla creure que la seva oportunitat arribarà sense necessitat de més esforç. Mentrestant, el país continuarà amb la seva decadència accelerada: res no convé més als "amos del cortijo" (com sol dir el camarada Villaroya) que veure els de baix matant-se entre ells per tal o tal altra ràfega de mems. Perquè l'únic que intenten és postergar com sigui el dia que tots ens donem una treva entre nosaltres i comencem a fer les veritables preguntes.