El ‘me too’ de Podemos: On són les feministes?

Durant aquesta setmana, per a delit del bon aficionat, han explotat diferents càrregues de profunditat al demencial món de la Secta Zombie de Galapagar: el coordinador general d'IU a Balears, Juanjo Martínez, ha estat destituït del seu lloc a l'EMT per la responsable regional de Podemos després d'una onada d'acusacions per abusos sexuals; l'exeurodiputada de Podemos, Lola Sánchez Caldentey va acusar Iglesias i Moneder de nombrosos casos de conducta impròpia, incloent-hi nombroses infidelitats d'Iglesias que ella diu haver presenciat personalment; s'han publicat àudios en què Sergio Gregori, expresentador de Canal Red, diu que té constància de conductes abusives per part de Monedero respecte de dones que li haurien ofert testimoni de primera mà.

Com és natural, poques coses pot haver-hi, per al ciutadà raonable, més agradables que veure la Secta Zombie de Galapagar atrapada a les seves pròpies toxines. Encara es van poder distanciar del cas Errejón perquè afectava les files enemigues, però ara són els mateixos Iglesias & Monedero els acusats per una multitud de denúncies anònimes. Que boniques són les fuetades de karma!

A Podemos en general i a Irene Montero en particular li devem la pitjor llei de la història d'Espanya, la LIVG, que liquida la presumpció d'innocència en establir la “inversió de la càrrega de la prova”: ja no és qui acusa, sinó l'acusat, qui ha d'aportar les proves, és a dir, ja no val allò de “tothom és innocent fins que es demostri el contrari”. En nom del famós “germana, jo sí que et crec” es va dissenyar un marc legal abusiu i es va titllar de feixista a qui tingués l'atreviment de suggerir que aquest disbarat legal podia ser una porta oberta a una total impunitat per a les denúncies falses. La LIVG col·loca els homes en un estat de sistemàtica indefensió atès que, literalment, la paraula de la dona acusadora val més que la seva en cas de denúncia.

Doncs bé, els mascles alfa del món ara estan rebent dosis medicinals del seu propi verí. Sortirà Irene Montero a manifestar-se contra el seu senyor marit, anomenant-lo “senyoro” i recolzant les dones que l'acusen? ¿Exigirà que la Justícia li tregui la custòdia dels fills? No sembla que sigui el cas.

Recordem que aquestes feministes luciferines són exactament aquelles que són incapaces de definir el terme “dona”. Fa uns dies el mateix Pablo Iglesias anomenava nazis a TVE als que dubtessin que l'individu anomenat Samantha Hudson fos una dona. Al cor es va sumar l'ésser humà anomenat Mar Cambrollé (que en aquells moments no era a l'uròleg per a la seva revisió anual de pròstata) demanant que als mitjans públics no es permetés la “transfòbia” i amenaçant amb accions legals.

Quina delícia, quin paisatge reconfortant, quina estupenda justícia poètica. Com es devoren els uns als altres, com s'apunyalen. Cada detall és preciós. També aquesta setmana els empleats de la Taberna Garibaldi (segurament farts de traginar paneroles i netejar els lavabos de productes colombians) van recórrer a una mediació sindical per denunciar les seves condicions laborals precàries. Quina bella primavera ens espera.

Aviat Irene Montero, epicentre de tots els mals que amenacen la nostra civilització, estarà completament sola, envoltada d'un cor de transvestits embogits, cridant les consignes histèriques al saló de casa seva, pintant els mobles de violeta. Que bonic que és tot, Déu meu, que bonic.