Acampada pro palestina a la universitat de Barcelona
OPINIÓ

Màster en coherència

Reivindiquen la pau i la solidaritat, paraules molt boniques, però conceptes sobre els quals ningú proposa com arribar

Des del passat 7 d’octubre circulen vídeos gens sospitosos de ser falsos —els havien gravat els mateixos botxins—, on es pot observar com es va dur a terme el sanguinari atemptat contra els assistents al Festival Nova i les incursions brutals que els terroristes de Hamàs van fer dins el lloc més sagrat de qualsevol persona: casa seva. Els assassins no se n’amagaren, ho van difondre per a fer un joc psicològic que advertia al món d’allò que eren capaços de fer; més o manco com la Inquisició, que distribuïa pamflets on explicava els mètodes de tortura que s’havien fet servir, així com el patiment sofert per les víctimes de les cremadisses.

Els presumptes representants per excel·lència de la intel·lectualitat, del debat acadèmic i de l’esperit crític —la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE)— van romandre impàvids davant tanta crueltat. No fou fins al 17 d’octubre, arran del desplegament de les Forces de Defensa d’Israel a Gaza quan es manifestaren contra “l'escalada bèl·lica al Pròxim Orient”. Almenys, en aquest comunicat s’expressava la solidaritat amb les comunitats universitàries i científiques tant d'Israel com de Palestina, i també amb tota la població civil, sense distinció. Malauradament, en el text no hi va tenir cabuda cap menció als ostatges. L’empatia de la CRUE amb els captius no va arribar fins al 18 de desembre, en un nou comunicat on es reivindicava la pau i la solidaritat, paraules ben maques, però conceptes als quals ningú proposa com arribar-hi.

Passat un temps, el mes d’abril, a diferents campus dels Estats Units es van iniciar acampades solidàries amb Palestina que, amb el temps, van derivar cap a una promoció de l’odi i del boicot, que han patit estudiants i professors que no combreguen amb les idees dels acampats, la qual cosa ha comportat la intervenció policial i el desmantellament de les protestes. Com sempre, els EUA fan un atxem i Europa agafa un constipat. Els anticapitalistes antisistema sentiren el tret de sortida dels campus americans i s’animaren a organitzar-ne d’homòlegs.

Amb aquest panorama, coincidint amb l’inici de les acampades a les universitats espanyoles, novament es pronuncià la CRUE el 9 de maig, en aquest cas “sobre la situació en la Franja de Gaza”. La Conferència de Rectors volgué expressar la seva angoixa pels “gravíssims esdeveniments que en aquests moments s’estan produint a la Franja de Gaza”. Quina contundència! La mateixa que va mancar per a denunciar el 7 d’octubre. En aquest moment, ja no tan sols es tractava d’un text de neguit, sinó que va incorporar una sèrie d’exigències, entre les quals altra volta hi hagué amnèsia amb els ostatges, però, encara sort que es referiren a la revifalla de l’antisemitisme, tot igualant-la a la islamofòbia: empat, que diuen a les xarxes.

A Espanya, la Universitat de Barcelona ha trencat relacions amb institucions acadèmiques i científiques israelianes fins que hi hagi pau. També ho han fet la Universitat de Granada, la Universitat de Jaén i la Pablo Olavide de Sevilla, i d’altres, com la Universitat de València o la Universitat de les Illes Balears, s’han vantat de no tenir-hi conveni vigent. Com si això fos res positiu. Personalment, espero que les institucions acadèmiques israelianes gaudeixin de bona memòria. El silenci de la CRUE davant els cops de puny, escopinades i d’altres barbaritats que han hagut de patir els estudiants jueus o simpatitzants amb la causa jueva, recollits per la Red Académica contra el Antisemitismo, és eixordador.

Bandera de Palestina penjada a l'interior de la Universitat de Barcelona

Per acabar, permeteu-me que porti aigua al meu molí, la Universitat de les Illes Balears, apel·lant a la llibertat d’expressió, va consentir que dia 5 d’abril —a la Facultat d’Educació per a més escarni— Ciutadans per Palestina dugués a terme una formació per a combatre “la propaganda sionista”. Gràcies al reportatge de l’amic Octavio Cortès s’han pogut documentar les barbaritats que s’hi digueren: justificació del terrorisme, banalització de l’Holocaust i assenyalaments personals. El rector Jaume Carod ha expressat en privat i només en privat les seves disculpes a la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya per haver permès que el desenvolupament d’aquest acte.

Els estudiants acampats han continuat amb l’exhibició de cartells amb els lemes “des del riu fins al mar” o “arruix sionistes”, tot i que la Universitat de les Illes Balears, protegint als acampats públicament, havia manifestat la necessitat de “fer possible que l’exercici del dret a la protesta es dugui a terme de manera pacífica, en un ambient de respecte i de rebuig ferm a qualsevol forma de discriminació, odi o violència, per garantir en tot moment la convivència universitària”. Molts de drets i pocs deures. En fi, coherència.

➡️ Opinió

Més notícies: