Les manifestacions contra 'El negoci de l'habitatge'

L'essència del progressisme combatiu és la següent: prendre un problema real, fer un diagnòstic ridícul i després llençar-se a campanyes ridícules. Quan els resultats que s'obtenen són ridículs (com calia esperar), culpen al feixisme i tornen a començar. Amb això aconsegueixen diverses coses: la primera, estar entretinguts, que no és poca cosa; la segona, ocupar espai a la premsa d'esquerres, que exalça els "nous líders" fins que aquests comencen a patir greus problemes de megalomania i desconnexió amb la realitat, i acaben per culpar la realitat de ser feixista.

Serveixi tot això de preàmbul per poder referir-nos, amb la deguda equanimitat, a les delicioses manifestacions contra "el negoci de l'habitatge" que han animat el país aquest cap de setmana. A Palma es van comptar uns 2.500 participants (tres milions segons els organitzadors), és a dir, una dècima part dels que, a la mateixa hora, estàvem veient el partit a Son Moix entre el Mallorca i el Celta.

La líder del nou moviment és una joveneta cridanera, que va aparèixer en xarxes dient que ells "decretaven" la fi del "negoci de l'habitatge" i cridaven els inquilins a "resistir" davant dels rendistes. El lema de la manifestació incloïa mencions a l'especulació, com es podia esperar.

Doncs bé, heus aquí una manera en què aquestes persones, en lloc d'estar molestant amb pancartes i megàfons, poden posar el seu granet de sorra en la lluita contra l'especulació capitalista: quan venguin una propietat (un pis, un cotxe, un patinet, el que sigui) que ho facin per menys del que els va costar; si tenen una botiga, el que han de fer és vendre per sota del preu de cost; si el que venen són serveis, que cobrin menys del que els costa a ells prestar el servei. Llavors descobriran la veritable substància del progressisme, que no és altra cosa que el camí directe a la misèria.

Les noies de Podem s'han sumat a la causa (no hi ha calamitat social a la qual no donin suport amb tota la fúria de la seva hiperestupidesa estrogènica) cridant a l'expropiació d'habitatges per via sumària. Perquè acabar amb la propietat privada sempre ha conduït a la prosperitat, com és sabut. Això sí, la cosa és acabar amb la propietat privada dels altres, que els xalets de Galapagar són recursos d'unitat popular i combat anticapitalista.

La pujada del preu de l'habitatge, en realitat, no és més que un altre símptoma d'inflació desbocada. I la culpa d'un entorn econòmic d'inflació desbocada no és responsabilitat del senyor que lloga el pis que va heretar dels seus pares; d'això poden estar segurs els inquilins, amb sindicats i manifestacions o sense elles. Però què sabran ells. Ja han generat el seu loop d'autobombo, la seva càmera d'eco, fora de la qual només detecten feixistes. Una última pregunta, per a tots aquests esquerrans sorollosos: no fa més de sis anys que les esquerres governen Espanya? És per a un amic.