Laura Vilagrà: recompensar la mediocritat

Pere Aragonès ha fet canvis al Govern. Qualsevol podria pensar que és lògic. Amb la delinqüència en augment, les infermeres en vaga, el sistema sanitari col·lapsat, la incapacitat de tenir alternatives a la sequera o el desastre del sistema educatiu, seria normal que hi hagués ajustaments a l'executiu.

Però no. El president de la Generalitat ha considerat oportú mantenir els responsables de les conselleries que fan aigües per tot arreu i simplement premiar Laura Vilagrà i Sergi Sabrià. Premiar amb una operació de maquillatge perquè ell mateix va admetre que continuaran fent el que estaven fent, però amb un càrrec que sembla més important.

El cas de Laura Vilagrà és especialment curiós. Com que aquest Govern va de desastre en desastre, l'escàndol de les oposicions ja sembla prehistòria política. Potser els més joves no ho recordaran, però fa mig any, la Generalitat va haver de repetir unes oposicions pel caos organitzatiu que van suposar. Això ens va costar gairebé 1 milió d'euros en indemnitzacions que van pagar amb diners de la butxaca de tots els catalans.

Laura Vilagrà n'era la responsable. Va dimitir? No, van buscar un cap de turc, encara que qui van cessar va ser Marta Martorell, directora general, que ni tan sols havia contractat l'empresa que va organitzar aquest caos.

Laura Vilagrà també va ser responsable de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern. Un altre fracàs d'aquest Govern que va representar centenars de milers d'euros públics malbaratats per acabar renunciant el projecte. El premi per tot aquest currículum? Anomenar-la vicepresidència. Ser la mà dreta del president ha de tenir alguna recompensa.

Pedro Sánchez ja va marcar el camí. Va nomenar ministres Óscar Puente i Mónica García després de perdre les eleccions a Valladolid i la Comunitat de Madrid. Sense comptar Francina Armengol, nomenada presidenta del Congrés després de perdre a les urnes unes setmanes abans. Ara, Pere Aragonès fa el mateix: premiar la mediocritat. En aquest cas, premiar a algú que a l'empresa privada no duraria ni dos dies. Per això, segurament, porta 25 anys vivint de la política.