Joan Ignasi Elena, quan la crua realitat desmunta la teva propaganda

Recorden quan Joan Ignasi Elena va dir, fa tot just quatre mesos, que “Catalunya és un lloc segur, on la ciutadania es pot moure a qualsevol lloc i a qualsevol hora”? En una cosa  té raó. Comparat amb Veneçuela, Papua Nova Guinea o Afganistan, sí, Catalunya és un lloc segur, sense cap dubte.

Ara bé, això que la ciutadania “es pot moure a qualsevol lloc i a qualsevol hora” de manera segura, és una cosa que ni el mateix Conseller de l'Interior de la Generalitat es creu. No s'ho creu, però ho ha de dir perquè s'està jugant el sou. Ja ho va dir Samuel Vázquez a l'entrevista que vam publicar fa uns dies a E-Notícies. Com ha de dir el màxim responsable polític de la seguretat a Catalunya que Catalunya no és segura?

Ja hem parlat moltes vegades de la quantitat ingent de dades que tiren per terra la propaganda de Joan Ignasi Elena per intentar maquillar l'augment de la criminalitat que pateix Catalunya. Podríem recordar l'augment (acreditat per dades oficials) de les violacions, dels furts, dels homicidis, de la multireincidència o dels robatoris amb violència. Però parlem millor de les pròpies paraules del conseller, que evidencien de la millor manera possible el problema que sorgeix quan la crua realitat t'esclata a la cara i desmunta el teu relat.

“És inacceptable que les dones visquin amb por la quotidianitat”, va dir aquesta setmana. Senyor conseller, com és que les dones viuen amb por? Què ha passat? Catalunya no era un lloc segur? Viuen amb por per culpa dels 'bulos' de l'extrema dreta, tal com va dir fa unes quantes setmanes? O viuen amb por perquè la realitat de Catalunya és la que és?

Vostè mateix ho va reconèixer: en els darrers dos anys, les agressions sexuals al transport públic català han augmentat un 44%. Un altre cop ens trobem amb el curiós cas que les dades i les estadístiques són feixistes. Els que assenyalem que a Catalunya hi ha un problema d'inseguretat no ho fem ni per gust ni per crear alarmisme. Ho fem per veure si algun responsable polític com vostè es posa les piles abans que sigui massa tard.

Perquè, mentre vostè viu tranquil amb un sou de més de 120.000 euros anuals, hi ha veïns als quals els fa por passejar pel seu barri. I dones que van intranquil·les quan agafen el transport públic. I no tinc clar que penjar quatre cartellets al metro sigui la solució a res.