Joan Ignasi Elena, tiktoker

A falta de llocs més estúpids on fer coses estúpides en públic, els nostres polítics s'han llançat a TikTok, en l'ambient del qual d'inanitat intel·lectual subhumana es troben, ves a saber per què, com peix a l'aigua. Últimament, per exemple, les eurodiputades Irene Montero i Isa Serra es dediquen a publicar vídeos explicant la seva vida diària a Brussel·les, amb l'objectiu que ens quedi clar que són molt amigues. Súper amigues. Súper súper amigues.

Se suposa que la classe treballadora, devorada per la inflació i el preu de l'habitatge, hi troba un consol inesgotable: he de viure com un gos de carrer a Calcuta, però eh, Irene i Isa són molt amigues, tot va bé. La guerra consumeix Europa i l'atur juvenil és al 30%, però Irene i Isa han menjat avui una amanida de tonyina i un batut de maduixa: no cal preocupar-se.

Als cims d'aquesta constant idiotesa tiktokera s'ha situat, aquesta darrera setmana, d'improvís, el conseller Joan Ignasi Elena, publicant un vídeo de preses falses, en què se'l veu fent broma amb els seus assessors o fent comentaris casuals a les portes de tal o tal altre restaurant. La idea vindria a ser que la senyora de l'Eixample o del Poble Nou que ha d'anar a la compra sortejant okupes rabiosos, proxenetes a BMW, carteristes, se sentirà immediatament protegida i segura al veure el conseller Elena explicant acudits de lloros. Violacions grupals, la nit de Sant Joan convertida en una pel·lícula de terror vuitanta, amb tirotejos i punyalades? No passa res, sortirà un vídeo del conseller Elena fent trucs de màgia amb una baralla i un barret de copa i la població respirarà alleujada.

La cosa resulta truculenta a causa de la trajectòria personal del conseller Elena, exemple primeríssim de com la política es pot gestionar, des de les direccions dels partits, amb tècniques pròpies de la ramaderia bovina: pastures verdes, dieta d'engreix, vida inercial en condicions de repòs extrem. L'home fa dècades que està en política, mesurant en tota mena de posicions, canviant de partit amb la gracilitat i lleugeresa d'un cervatell, elevant els berenars i dinars a categoria de sagrament, acumulant prou colesterol per infartar d'una tacada una manada sencera d'elefants.

Tant de bo, per mirar d'afrontar la crisi de seguretat als carrers catalans, el ministre comenci a publicar tiktoks de reptes virals, com afaitar-se les celles a mossegades o saltar en parapent des del Tibidabo. També podria donar consells alimentaris, legitimat per la manera com combat l'anorèxia des de fa anys, amb arrossos caldosos, guisats excelsos i profiterols en vena.

I si són necessàries mesures més contundents, fins i tot es podria obrir un OnlyFans, per a fetitxistes de l'eructe i la gastroenteritis. Tot sigui per acostar la gestió política a les classes populars, tan necessitades de lideratge.