I la immigració?

Per què no s'ha parlat d’immigració durant la campanya? Bàsicament perquè és un tema tabú. El PP no en parla per por d'assemblar-se a Vox. La qual cosa és molt greu perquè hauríem de saber quina és la política en la matèria d'un partit que és alternativa de govern.

Al cara a cara entre Pedro Sánchez i Núñez Feijóo hi va haver quatre blocs: economia; política social i igualtat; pactes i governabilitat; i polítiques d’Estat. No va sortir ni de refiló.

Al debat de TV3 tampoc: polítiques socials, economia i pactes. Tot i que tinc la sensació que, a les municipals, ja va ser un dels assumptes estrella. Malgrat que fos de manera subterrània. Poblemes relacionats de manera indirete: civisme, inseguretat, okupacions.

No endebades alguns alcaldes, fins i tot socialistes, sembla que s’han posat les piles tot just arribats al càrrec. La primera cosa que va fer el nou paer de Lleida, Fèlix Larrosa, va ser reunir-se amb la policia local.

Fins i tot Collboni ha anunciat, el primer mes de govern, cent agents més de la Guàrdia Urbana al carrer a l'estiu. Encara que entre vacances i torns seu ser més aviat una mesura de cara a la galeria.

Al debat a tres de RTVE si va sortir la qüestió és perquè el va treure Santiago Abascal. Almenys ens vam poder assabentar que Yolanda Díaz, de Sumar, és partidària de “regularitzar” 500.000 immigrants sense papers.

Jo no hi estic a favor. És més crec que pot provocar un efecte trucada. Com les regularitzacions de Zapatero al seu dia. Fins i tot a Europa li van picar el crustó. Així qualsevol arregla el tema.

Però ni el PP, en el seu anunci contra Sánchez el darrer dia de campanya, en deia res. Només recordava “la crisi humanitària de Melilla” en la que van morir 23 persones com a mínim. Una tragèdia, sens dubte. Però sembla una afirmació més pròpia de Podemos que del PP.

Què proposa Feijóo en la matèria? Doncs no ho sé. Han passat de puntetes sobre la qüestió.

Jo vaig cobrir el seu míting al Turó Park Barcelona i ni una paraula. Encara que el parc està a la zona alta de Barcelona. Per damunt de la Diagonal.

Els veïns no és que no vegin gel·labes pel carrer és que ni tan sols veuen vels. Si hi ha algú d’origen estranger és una noia llatinoamericana que passeja la criatura o l'avi. El mateix Nacho Martín Blanco, cap de llista per Barcelona, va rememorar els seus jocs d'infància en zona tan memorable.

A mi, personalment, hi ha dues coses que no em quadren. La primera, que Espanya sigui un país receptor d'immigració amb una taxa d'atur de gairebé el 13%. Encara que això, és clar, també és culpa de molts espanyols que refusen els treballs més durs.

Després, allò que diuen que la immigració és necessària per pagar les nostres pensions. No soc economista, però em ve un dubte: qui pagarà les pensions dels immigrants? Més immigrants?

Per això no deixa de ser curiós que, d'immigració, només parli Vox. I, és clar, en parlen a la seva manera. Convindria, doncs, saber què en pensa la resta de forces polítiques.

Al capdavall, l’augment d'opcions d'extrema dreta o de dreta extrema és, probablement, perquè l'esquerra fuig d’estudi. O hi està decididament a favor. A mesura que van baixant els vots als seus feus tradicionals. En part per la fugida dels votants.

Només cal veure que a Suècia ja són el 20% de l'electorat. Com a Finlàndia. A Dinamarca, el 10%. A França, el 22. A Alemanya el 10, però pujant -les enquestes ja els situen per sobre de la CDU- i a Itàlia el 34% (1).

(1) Dades extretes de La Vanguardia del 17 de juliol del 2023.