Qui va guanyant i qui va perdent a la precampanya electoral a Catalunya

Aquest divendres comença oficialment la campanya electoral. Entrem, doncs, a la recta final perquè els partits convencin els seus potencials votants perquè els donin el seu suport per al 12 de maig.

Amb poques enquestes a sobre de la taula, costa saber fins a quin punt les diferents formacions estan encertant en la seva estratègia electoral. Tot i això, les actuacions dels diferents actors polítics en les seves aparicions i les reaccions a les xarxes i al carrer sí que ens fan presagiar quins són els partits que estan posicionant millor (i pitjor) en aquest tram final abans de les decisives votacions del proper 12 de maig.

Qui va guanyant

En aquest apartat hi ha el PSC. Des de fa mesos, Salvador Illa lidera totes les enquestes. Això sí, els socialistes tenien (i tenen) el perill que la llei d'amnistia impulsada per Pedro Sánchez i el cas de les mascaretes pogués afectar a qui té tots els números de sortir guanyador el 12 de maig.

Tot i això, Salvador Illa s'ha mantingut en la seva estratègia d'erigir-se com a força central a Catalunya. Cosa que sembla que li segueix funcionant. El seu pla conciliador, d'estendre la mà als seus contrincants i obrir-se a pactar a esquerra (tripartit) i dreta (Junts i fins i tot PP), té tota la pinta que seguirà reportant-li suports. O, almenys, li servirà per no veure's penalitzat pels factors abans comentats.

En una tendència a l'alça també hi ha Carles Puigdemont. La seva aparició al tauler electoral ha permès a Junts agitar la bandera del sentimentalisme, fet que li pot permetre recuperar part del vot abstencionista indepe i guanyar la seva lluita particular amb ERC.

El principal problema al qual s'enfronta l'expresident és que el suflé vagi baixant els pròxims dies. Sobretot davant la inconcreció de propostes ideològiques i de gestió. Avui dia, ens han repetit que serà molt exigent amb el govern de Pedro Sánchez, però encara desconeixem quines són les seves propostes concretes per a educació, immigració, seguretat i llarg etcètera.

Tot això sense comptar que, per ara, no sembla que Junts faci el 'sorpasso' al PSC ni amb la presència de Puigdement. Només un cop d'efecte en forma de tornada prematura i possible detenció abans de les votacions podrien donar opcions reals als juntaires de competir-li el triomf a Salvador Illa.

Un altre partit clarament a l'alça és el PP. Gràcies a les seves contundents intervencions al Parlament, les propostes sobre inseguretat o economia i el 'momentum' positiu per a la seva formació, té tota la pinta que el partit d'Alejandro Fernández no només augmentarà la seva representació al Parlament, sinó que ho farà de manera molt destacada.

Això no té pinta que afecti negativament Vox. La teoria que un PP a l'alça afebleix la formació d'Abascal va quedar en dubte al País Basc i sembla que l'escenari es repetirà a Catalunya. Tot i l'auge dels populars, la formació d'Ignacio Garriga s'ha bolcat a la precampanya reforçant els seus punts forts (immigració i inseguretat) per capitalitzar un vot constitucionalista i ideològicament més radical al qual potser no arriba Alejandro Fernández.

Finalment, en bona situació també hi ha l'Aliança Catalana. Ha quedat demostrat que el cordó sanitari informatiu dels mitjans afins al processisme no funciona. I, a cada enquesta que apareix, la intenció de vot al partit de l'alcaldessa de Ripoll va en augment.

El partit identitari indepe, això sí, corre el risc d'estancar-se parlant només d'immigració i d'inseguretat. Però si amplien el seu discurs, per exemple, a denunciar la xarxa clientelar que ha muntat ERC (i el processisme en general) al voltant de la Generalitat, gairebé es pot donar per segura la seva entrada al Parlament el proper 12 de maig.

Qui va perdent

Aquí trobem quatre partits. I tres semblen pecar del mateix. Es tracta d'ERC, Comuns i CUP, que bàsicament estan fent una campanya per convèncer els ja convençuts.

Especialment flagrant és el cas d'Esquerra. Aquí ja hem parlat dels cops de volant que estan fent sense que arribin a tocar amb la tecla oportuna (si és que hi ha tecla oportuna després del desastre que han perpetrat en els darrers anys). Ni confrontar amb Puigdemont, ni donar ales a Orriols per treure vots a Junts, ni reivindicar l'obra de govern (efecte de so de rialles enllaunades) els estan funcionant. I no sembla que tinguin opcions de solucionar-ho d'aquí al 12 de maig.

La tàctica de Comuns i CUP tampoc sembla que sigui especialment atractiva per als indecisos. La seva precampanya s'està basant que les seves bases vagin convençudíssims a votar-los, però no té pinta que vagin a aconseguir allò d'“ampliar la base”.

Finalment, en aquest grup també hi ha Ciutadans. El partit liberal, al qual cap enquesta no dóna opcions d'obtenir representació, estan atrapats en la crítica al PSOE i els seus socis processistes. I la seva inconcreció ideològica els afecta encara més de cara a unes eleccions en què l'eix ideològic ha agafat més protagonisme que en els comicis dels últims anys a Catalunya.