Un crit de llibertat: la lluita del liberalisme contra les barreres electorals

Aquest any, l'arribada de la primavera comporta un calendari electoral trepidant per als espanyols, especialment si són bascos o catalans, com és el meu cas. Un cop més, tant partits polítics com ciutadans, haurem de fer front a una gimcana de processos electorals per triar els qui, durant quatre anys, ens representaran al País Basc, Catalunya i la Unió Europea.

Com és habitual, alguns partits acudeixen a les cites electorals per superar el simple tràmit que aquestes els representen, fins i tot amb certa molèstia en alguns casos. Altres organitzacions polítiques, però, tenen realment complicat ni tan sols comparèixer a la convocatòria electoral a causa de la gran quantitat de barreres d'entrada que estableix la Llei electoral espanyola (LOREG).

Perquè es facin vostès una idea de la magnitud del desafiament a què han de fer front els partits extraparlamentaris, hem de reparar un instant a repassar els requisits que els imposa la llei per poder concórrer a les eleccions europees del pròxim 9 de juny. Un dels més costosos és l'obligació de demanar 15.000 signatures d'electors o bé 50 signatures de càrrecs electes per poder, tan sols, presentar la candidatura a les eleccions. I per si no n'hi hagués prou, aquesta autèntica proesa s'ha de dur a terme en tan sols quinze dies, que és el termini fixat per la norma per fer-ho, i en format físic, cosa inaudita en ple segle XXI.

Una democràcia com cal no hauria de restringir, en cap cas, el dret al sufragi passiu, no obstant això, a Espanya aquestes limitacions han estat una realitat des dels albors del període democràtic. Per desgràcia, aquesta és una situació que ha estat assimilada per la ciutadania i, el que és pitjor, mantinguda amb el consens dels diferents partits actuals, les aspiracions dels quals no són altres que mantenir la guingueta que s'han muntat al llarg de les últimes dècades. I per això últim, no dubten a posar en marxa la maquinària de l'estat al seu abast per apartar del procés electoral tothom que pugui representar una mínima amenaça per als seus interessos.

En aquest sentit, és habitual que els partits amb menor estructura territorial aprofitin les eleccions europees per fer el salt a l'escenari polític nacional, ja que és més assequible aconseguir representació, car que no hi ha barreres d'entrada. Un exemple d'això és Podem, que el 2014 va aconseguir el seu primer eurodiputat, sent aquest l'enlairament de la formació morada que avui es troba en hores baixes.

Pel que fa al moment actual, són diverses les organitzacions polítiques que aspiren a irrompre en el panorama polític espanyol emprant la fórmula descrita al paràgraf anterior. Vegeu el cas del Partit Llibertari, la candidatura del qual és, actualment, l'única netament liberal, oposant-se ferventment a la creixent intervenció estatal i les polítiques iliberals adoptades per la Unió Europea en els darrers anys. ¿S'imaginen un partit que no els tracti com a impúbers o que no es financi amb diners públics? Jo tampoc no era capaç de fer-ho.

Tothom que, com jo, s'identifiqui amb la defensa de les llibertats individuals, la vida i la propietat privada, hauria de sentir-se interpel·lat i fer el possible perquè una força política amb idees inèdites al panorama polític actual alci les banderes del liberalisme polític al Parlament Europeu. I, si m'esgoten, també tot aquell que es consideri demòcrata hauria de fer el mateix, ja que no es tracta de donar suport ideològicament a una força o l'altra, com de permetre que els electors puguin optar per la papereta amb què se sentin més identificats el dia de les eleccions.

En definitiva, si com jo, esteu cansats d'acudir a les urnes cada cinc anys per escollir un grup d'eurodiputats que es dedicaran a retallar les nostres llibertats més bàsiques i a espoliar-nos sense que en puguem fer res, avaleu el Partit Llibertari.

Hi ha temps fins al 30 d'abril. Potser aquest sigui només el principi, però en algun moment cal començar. Roma no es va construir en un dia i Milei tampoc va arribar a la presidència de la República Argentina de la nit al dia.

Recuperant la frase amb què iniciava aquest article, l'arribada de la primavera comporta no només un calendari electoral trepidant, sinó també l'oportunitat d'impulsar un canvi a millor en la manera de fer política. Els liberals hem d'aprofitar aquest moment per reflexionar sobre les nostres opcions, participar activament en el procés electoral i treballar plegats per impulsar un futur més lliure per a tothom. Visca la llibertat, carall!