Un Govern a la deriva

Fa anys que els catalans ens hem acostumat a tenir governs que no destaquin pel seu intel·lecte, ni per la seva bona gestió. Una bona mostra d’això és com els diferents canvis de govern que s’han fet no han estat pas per posar experts en les seves respectives matèries, ans al contrari, ha estat per tenir assegurada la quota a cobrar pel partit a final de mes. 

Lluny queden aquells governs on al capdavant de la Conselleria d’Economia hi havia economistes de reconegut prestigi com Ramon Trias Fargas, Andreu Mas-Colell o Antoni Castells. O quan a Salut hi havia grans referents del sector sanitari com el conegut conseller  Laporte, el conseller Trias o el “polèmic” conseller Boi Ruiz, un gran metge. 

De fet, jo encara tinc esgarrifances només de pensar que en el període més difícil dels darrers cent anys a Catalunya en termes sanitaris, l’única responsabilitat en el món sanitari que havia tingut la consellera Alba Vergés era d’administrativa al Consorci Sociosanitari d’Igualada. No sabria dir en quin moment la professionalitat va començar a brillar per la seva absència als governs catalans, el que sí que puc dir és que a Salut va començar en el moment en què ERC va posar els peus a la conselleria. Això sí, els documentals propagandístics entre llàgrimes per la televisió pública els feien a la perfecció, qüestió de prioritats, suposo.

Sortim de Salut. Diverses mostres d’aquestes manques de professionalitat us les vaig exposar en el darrer article “La Bombolla de Twitter”. Una d’elles era el caos generat per l’externalització de les oposicions a Cegos, una empresa madrilenya; un fet que vaig poder descobrir, gairebé de carambola, mitjançant el portal de contractació pública. Un dia ja us explicaré com va anar… 

El fet és que no només és una bogeria tocar les coses que ja funcionen bé dins l’administració, sinó que, a més, fer-ho per l’únic i simple motiu de deixar pixarada del seu pas pel govern va provocar que milers de persones se’n veiessin perjudicades personalment i professional; això sense entrar a parlar del que suposava apartar el funcionariat d’unes tasques que dominaven a la perfecció de manera totalment arbitrària. Tinc l’esperança que algun dia es descobrirà quins interessos tenia el Departament de Presidència en aquesta externalització… 

En tot cas, la consellera ho va solucionar per la via ràpida, es va ventilar a una directora general que no portava ni tres mesos en el càrrec, i la resta de càrrecs jeràrquicament superiors es van aferrar a la cadira com qui s’agafa al seient de l’avió mentre passa per una zona de turbulències. Encara sort del rebombori que vam fer, que de no ser així ni el retorn de la taxa d’examen s’hagués aconseguit. 

Ara saltem de departament per veure que no és quelcom específic ni puntual. Fa unes setmanes, la Conselleria d’Educació va assegurar que no avaluaria el català oral a l’ESO, un fet  realment impactant, sabent els resultats de l’informe PISA i de l’estat de salut de la llengua catalana, sobretot entre els més joves. Doncs la decisió no va durar ni un dia, al cap de vint-i-quatre hores ja sabíem que el català oral sí que seria avaluat en un gran nombre d’escoles. Una mostra més d’un govern a la deriva, que va segons bufi el vent de l’opinió pública.

Aquesta incompetència la tenim tan integrada que ja ningú es planteja sortir al carrer per pressionar i aconseguir que la ineptitud abandoni el Palau de la Generalitat. Per si sola la incompetència no se n’anirà, és molt difícil abandonar el garrofer sencer quan saps que per la teva vàlua potser no te’n tocarien ni dues, de garrofes. Bé, exceptuant algun cas concret com el del president Aragonès que podrà dedicar-se als negocis hotelers de la seva família o la consellera d’Igualtat i Feminismes, Catedràtica de la UPF, que podrà tornar a la seva plaça a la universitat, i així podria tornar a fer ulls clucs mentre alumnes o fins i tot mares d’alumnes denuncien assetjaments, ja friso per tornar a veure-la excusant-se dient-nos que “no era competent en aquesta matèria”. 

Afortunadament, si tot va bé, en menys d’un any aquest interinatge de la gestoria del Govern d’Espanya a Catalunya s’haurà acabat. Tristament, no sabem què vindrà després, jo només desitjo que, més enllà de si reeixim en l’aspecte nacional, tinguem uns governants dignes, que en lloc de canviar noms de conselleries treballin perquè ningú pensi en el nom d’aquestes.