La bombolla de Twitter

Catalunya ha estat, sens dubte, un país molt actiu a les xarxes socials, especialment durant els darrers anys del procés. En són una prova els diversos trending topics nacionals que hi ha cada dia relacionats amb fets succeïts al principat, ja siguin polítics, socials, d'entreteniment o esportius, entre d'altres. 

Però fins a quin punt el què passa dins aquesta xarxa social afecta a la vida quotidiana dels catalans, especialment a la política? 

A continuació, per il·lustrar-ho, us ofereixo alguns exemples de com la pressió de les xarxes socials, principalment Twitter, ha fet que certs polítics, personalitats o institucions hagin hagut de demanar disculpes o bé sucumbir a les voluntats dels tuitaires. 

El primer exemple el trobem l'estiu passat, quan un terrible incendi calcinava Llançà i amenaçava el Cap de Creus. Mentre els veïns fugien atemorits i veien com les seves cases eren engolides pel foc, la xarxa bullia davant la inexistència de cap mostra de suport per part del govern. Cal recordar que, durant aquelles setmanes, els bombers voluntaris estaven en vaga i el conseller s’havia negat a escoltar-los. Les crítiques es van intensificar quan, passades hores de l'inici de l'incendi, amb prou feines els governants havien fet cap tuit de suport als afectats. 

Hores després, i davant l'allau de crítiques, Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior, va comunicar que visitaria el centre de comandament avançat l'endemà. En arribar-hi, va tenir una reunió amb els caps de l'operatiu, les imatges parlen per si soles, sembla que potser no havia passat gaire bona nit llegint Twitter. Un càrrec públic mogut per la pressió de les xarxes, mogut tard i malament.

Un altre exemple el tenim amb l'exalcaldessa de Barcelona. Quan encara estava a Twitter, i a l'alcaldia de Barcelona, va fer un vídeo a Instagram on deia que respondria en castellà per “arribar al màxim de gent possible”. Les crítiques no van trigar a arribar i hores després es va veure obligada a respondre-hi, concretament a la d'en Màrius Serra. Va ser pitjor el remei que la malaltia, ja que ella va etzibar-li un penós comentari on es queixava, i cito textualment, “del rollo fiscalitzador de la llengua”.

Aquest desafortunat comentari va aixecar tant rebombori que si ja abans havia tastat l'enuig dels tuitaires, el que va viure després va ser un calvari. Tant que va haver de fer un tuit, a mode de justificació, explicant en quins àmbits usava el català, com si encara li haguéssim d'agrair que usés el català en els actes institucionals, quan és la seva obligació. Altra vegada un càrrec públic havent-se de justificar davant la pressió de les xarxes. 

EI el darrer exemple que us vull posar el trobem en un fet molt recent, la detenció del magrebí  multirreinicident que es dedicava a apallissar dones a l'andana de l'estació de metro de Camp de l'Arpa de Barcelona. Una vegada diversos comptes viralitzaren el vídeo de l'agressió per Twitter, va començar a filtrar-se la informació de què l'agressor campava lliure, fins i tot hi havia fotografies seves posteriors a l'agressió.

L'excusa de la policia catalana per haver-lo deixat lliure no la sabem, algunes fonts diuen que era per la falta d'un informe de lesions, en canvi, els mitjans asseguraven que era pel desconeixement de la brutalitat de les imatges, realment la policia no havia mirat les càmeres de seguretat? Realment cal un informe de lesions per detenir algú quan acaba d'apallissar a 10 dones?

El fet és que poques hores després, i sense cap canvi substancial en els fets descrits anteriorment, els Mossos d'Esquadra van procedir a la detenció del delinqüent estranger. Una detenció que probablement no s'hagués produït si no hagués estat per la difusió de les imatges per les xarxes i el posterior esclat d'indignació. Si no havien canviat les circumstàncies, per què abans se l'havia deixat lliure i ni 3 hores després se'l detenia? Més clar, l'aigua. Però això no acaba aquí. Diumenge vam saber que el jutge d'instrucció número 32 de Barcelona, en funcions de guàrdia, l'enviava a presó acusat de lesions.

No us sorprèn aquesta diligència en enviar a presó aquesta mala peça?  Evidentment, sembla que aquí hi tornen a tenir molt a veure les xarxes. Per un costat, donada la popularitat del cas, la seva posada en llibertat hauria provocat un rebombori de dimensions colossals tant a les xarxes com al carrer i, segon, les amenaces del propietari de l'empresa  Desokupa de “donar-li caça”, fins al punt d'oferir una recompensa de 3.000 € a qui li facilités el seu domicili, han estat el detonant per empresonar-lo i que passi a càrrec de les arques de la Generalitat.

Per posar context, els agressors del Mestre Chen, qui fa unes setmanes va ser ferit d'extrema gravetat a Gràcia en evitar un robatori, els quals van proferir-li diverses ganivetades que el van deixar entre la vida i la mort, van ser alliberats en tan sols 24 hores. En conclusió, no només els polítics, també els estaments judicials van a toc de tuit. 

Aquests en són tres exemples, però en tenim molts d'altres: la relació entre la immigració i els resultats de l'informe PISA, el desgavell de les oposicions, l'avaluació oral del català a l'ESO, les justificacions d'Évole després de les seves declaracions a Col·lapse de TV3 i un llarg etcètera. 

Conclouré l'article responent a la pregunta. Sí, la bombolla de Twitter ha esclatat, de fet fa temps que ho va fer. En tenim moltes proves, però la més evident és que aquells qui haurien de tenir el control del discurs fora de les xarxes: jutges, polítics, periodistes… en depenen fins al punt de què els condicioni el seu dia a dia, i com ja heu pogut veure, no se n'escapa ningú.