Quan fins i tot Pere Aragonès et fa xantatge

Hi ha una cosa que no deixa de sorprendre'm: ERC ha decidit passar a l'atac i fer servir totes les seves eines per evitar una catàstrofe electoral que ara mateix sembla de campionat. Els republicans, i aquí rau la meva sorpresa, sembla que han assumit que de vegades han de fer de dolents i fins i tot utilitzar els seus altaveus per colpejar l'adversari. Ho hem vist amb Sergi Sabrià, que es passeja pels mitjans que finança per repartir contra el PSC cada cop que pot. I ho veiem ara amb el pols que Esquerra ha decidit fer a Yolanda Díaz, líder de Sumar i, per extensió, dels Comuns.

Pere Aragonès és molt conscient que ha d'aprovar aquests pressupostos. El nivell de despesa és inaudit i cal entendre'l en un context electoral. Té la intenció d'esgotar la legislatura, de manera que necessita els nous comptes per arribar als comicis amb la casa nova, les obres fetes i el millor dels somriures. Sembla que el president ha decidit empoderar-se, alçar la veu i plantar cara als Comuns: o em votes al Parlament, o et quedes sense pressupostos al Congrés.

És curiós: la debilitat d'ERC és notòria, amb només 33 diputats de 135. I, tot i això, es veu ara mateix amb més força que Sumar. Probablement així és: Yolanda Díaz va fracassar a les eleccions gallegues, les seves expectatives electorals segueixen a la baixa i es veu incapaç de marcar perfil propi en un Gobierno a la deriva. Ara mateix, tant els Comuns com Sumar no tenen cap as amagat, són comparsa a Madrid, no governen a Barcelona i només tenen certa capacitat de negociació al Parlament.

Yolanda Díaz ha d'assumir la seva trista realitat

El problema, sobretot per a Yolanda, és que Pere Aragonès pot prorrogar pressupostos, intentar un acord amb Junts o fins i tot convèncer els dos diputats del grup mixt. És el seu darrer any abans de les eleccions i l'esgotarà amb comptes nous o no. Yolanda Díaz, en canvi, penja un fil. El Gobierno de coalició sembla tocat de mort, tant per la fràgil aritmètica parlamentària com pel cas Koldo.

Si Moncloa no aconsegueix aprovar els seus pressupostos, la legislatura col·lapsarà. Això és així, encara que ja hi hagi acord per a la llei d'amnistia. Cada votació a què s'enfronta el Gobierno és un desgast, una pèrdua de credibilitat i genera un soroll de vegades insuportable. Sense pressupostos, Yolanda Díaz afrontarà el final abrupte de la legislatura i unes eleccions on només pot sortir perdent.

El xantatge, doncs, de Pere Aragonès a la líder de Sumar té tots els números de tenir efecte. I simbolitza moltes coses, cap positiva per a l'entorn del Podem 2.0. Que Esquerra es vegi amb força per posar-te a la corda fluixa només pot dir que la teva posició política està a tocar de l'abisme.

Farien bé Yolanda Díaz i Ada Colau de seure i fer una valoració de danys. Ha d'entendre la primera que la seva posició és molt delicada i que els temps d'imposar se li estan acabant. La segona, molt acostumada a mirar-se el melic, sembla continuar entestada a prioritzar la seva posició personal a l'estratègia del seu partit. Segurament, facin el que facin, perdran. Tot i això, si assumeixen que el xantatge d'Aragonès té sentit, allargaran una mica la seva posició privilegiada. I estic segur que això continua sent el més important per al seu partit.