El Gobierno i Brussel·les ens dirigeixen cap a un precipici

Aquesta setmana passada va sortir a la llum que el govern donarà una subvenció de cinquanta milions d'euros per atendre els immigrants que arriben a les Canàries. Des de començament d'any han arribat gairebé 25 000, la qual cosa suposa un augment considerable en comparació de l'any 2022.

No deixen d'arribar piragües, amb una gran afluència de senegalesos. L'illa del Hierro de poc més d'11 000 habitants és una de les més castigades, de continuar així es convertirà en la nostra Lampedusa particular. La població autòctona veu aterrida i impotent, com en comptes d'intentar acabar amb les arribades s'inverteixen més diners per crear un efecte crida encara més gran. Les màfies de traficants de persones continuen fent l'agost, les ONG continuen fent tasques de reclam lamentables, el govern pica de mans i els costos de les seves accions irresponsables, com sempre, les haurem de pagar els mateixos: els treballadors.

Els polítics espanyols que viuen a xalets als afores o a urbanitzacions privades amb seguretat no patiran la degradació, violència, marginació, desaparició cultural i islamisme que es viuen als barris obrers. Només els importa continuar lucrant-se i mantenint els seus privilegis.

Un país que no pot defensar les seves fronteres camina irremeiablement cap a ser un Estat fallit; un país que no pot triar quina política migratòria vol tenir no té sobirania. En realitat, no és un problema d'aquest govern, sinó de tots els governs, ja que siguin d'esquerres o de dretes, defensen els mateixos amos, els dictats de Brussel·les. Fa molt que la Unió Europea decideix per nosaltres i ens condemna i encamina de manera lenta i silenciosa cap a un precipici.

El problema no és només la immigració il·legal, és el model migratori en conjunt. L'any 2022 van venir més de 500.000 immigrants de forma legal, el 2023 s'estima que se sobrepassaran els 600.000.

Imagineu el que passarà quan aquest nombre d'arribades s'allargui en el temps. Quan grans contingents d'immigrants, especialment els provinents de contextos islàmics, comencin a assentar-se en un nombre encara més gran, i els seus fills i nets creixin i es desenvolupin al marge de la nostra societat, fins i tot odiant la nostra cultura i el mateix país com ja passa a França o Bèlgica de forma més que ressenyable.

La nostra cultura està desapareixent, vivim en una societat cada cop més líquida, on els valors, les tradicions i la història poc o gens importen, només el consum, l'aïllament de l'individu i el control sobre aquest per part de grans empreses i governs. El cosmopolitisme i el multiculturalisme hi contribueixen, el model migratori actual i la seva massivitat són part del problema, i cada dia de forma més aguda.

L'esquerra defensa regulacions massives i fronteres obertes, mentre que la dreta es posa de perfil i les patronals demanen més regulacions d'immigrants. En tots els assumptes importants es donen la mà. Tant és el PSOE com el PP, Sumar que VOX. És el circ de la política espanyola, polaritzen la societat, però en el fons defensen les mateixes qüestions i interessos.

Donen la culpa a la gent de no voler ocupar certs llocs de treball en situacions abusives, però els grans empresaris no volen donar millors condicions i salaris, prefereixen que vinguin immigrants, regularitzar-los i esprémer-los fins al moll. Això sí, els problemes que es creen per la seva arribada massiva ja els pagarem els de sempre, que assistim impertèrrits a la destrucció del nostre país, de la nostra cultura i de la nostra essència i mode de vida. Amb els anys ens penedirem com a societat de la passivitat actual, de no haver actuat a temps.

Els polítics estan obsessionats a mantenir el creixement demogràfic de la nostra societat, parlen sempre de la necessitat d'un decreixement general i ordenat i, tanmateix, amb allò demogràfic no actuen en conseqüència.

Portem més de vint-i-cinc anys de polítiques suïcides respecte a la natalitat i la immigració, és clar que quan es prenguin les mesures necessàries per resoldre la situació patirem un retraïment; però amb voluntat, esforç i planificació sortirem del pou i el país que resultarà al final d'aquest procés continuarà sent Espanya, tinguem cinc milions d'habitants menys o més.

Tot i això, si continuem sense apostar per la natalitat autòctona i els governs fien tot a la immigració massiva, cosa que obtindrem amb la mitjana d'immigrants que ve cada any quan passin unes dècades serà un país molt diferent del que som.

Soc conscient que la societat espanyola, excepte en algunes regions més afectades, no està preparada per tenir aquest debat, que plantejar-ho només em comporta odi, cancel·lació i problemes, però algú ha de posar les costelles, en primer lloc, perquè altres s'adonin de la situació. Si volem evitar la islamització o la marginació del nostre país, cal prendre mesures immediates.

Cal començar a assumir que hi ha gent que ha de deixar de venir i que una altra que ja és aquí haurà de marxar. Aquelles persones que han vingut a delinquir, a islamitzar i a no assimilar-se ni integrar-se han de retornar als països d'origen, no viure aquí com una població parasitària que només crea problemes ni que els partits polítics s'afavoreixin a causa de xarxes clientelars i de dependència. És hora d'afrontar els nostres problemes com a societat, caigui qui caigui.