Com una gota d'aigua en un oceà

Amb el títol “L'habitatge: un problema endèmic”, publicava, fa un parell de setmanes, en aquest mateix espai, una columna amb què pretenia denunciar el passotisme històric de les administracions en un assumpte de tanta importància com és el lloc de residència de la ciutadania.

Per si aquell escrit era poc aclaridor, m'ha semblat oportú transcriure aquí algunes dades de l'informe de “L'habitatge a la metròpoli de Barcelona 2022”; de l'Observatori de l'habitatge 2022 (OHB), publicat fa pocs dies.

Segons l'esmentat estudi, els lloguers han pujat a Catalunya, a l'últim any, sobre un 7,7%, mentre que els ingressos de les persones van créixer al voltant del 2,6% en el mateix període. No obstant això, a Barcelona, els lloguers estan desbocats i la distància entre preus de lloguer i ingressos dels arrendataris és cada vegada més gran. Així doncs, si a la nostra ciutat les rendes van pujar el 2,6% com al conjunt de la comunitat, l'increment del lloguer s'acosta al 12%.

Gairebé resulta ociós dir que famílies amb pocs ingressos i joves són els més perjudicats per aquesta situació. En efecte, l'informe conclou que la meitat dels joves entre 18 i 29 no poden accedir a un pis de lloguer de preu mitjà a més de la meitat dels municipis de Barcelona (132 dels 244 municipis dels quals hi ha dades). “Els preus els piquen, perquè el 45% dels joves ocupats a la ciutat tenen ingressos inferiors a 25.000 euros”, alerta la presidenta de l'OHB, Carme Trilla. Recentment, l'Institut Metrópoli assenyalava una llar formada per dos adults i dos menors amb uns ingressos per sota de 24.800 euros, com a referència de les que estan en risc de pobresa.

Hem de tenir present que a Barcelona una llar amb aquests ingressos hauria de destinar el 81% del que recapta comprar obra nova o el 49% a llogar, quan es considera que el percentatge que una família ha d'invertir a costejar l'habitatge no ha de superar el 30%, de la renda, si vol satisfer les necessitats bàsiques. Així mateix, l'informe apunta que una llar amb uns ingressos anuals de 25.000 euros no podria comprar ni llogar un pis (destinant un terç dels seus ingressos) a cap dels tres àmbits estudiats: ni Barcelona capital, ni la seva àrea metropolitana, ni la resta de la província.

L'informe és demolidor, i per reblar el clau només cal llegir la memòria de Càritas del 2022. S'hi assenyala la manca d'habitatge digne com un dels principals problemes per a més de dos terços de les persones que atenen: “Un 67% de les persones ateses no disposen d'un habitatge digne, ja sigui perquè viuen rellogats, a cases de familiars o coneguts, amb lloguer, sense contracte o han de sobreviure en un pis compartit”.

Per descomptat, el panorama és desesperant. Tot i això, i sense ànims d'edulcorar la situació, sembla que a les administracions comencen a ser conscients de la magnitud del problema. Potser per això, la Societat d'Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb) afirma que són 4.700 els habitatges que té assignats a lloguer social a Catalunya, on viuen al voltant de 15.200 persones vulnerables. Es tracta d'inquilins que ja residien de manera irregular en habitatges del banc dolent que va assumir els actius tòxics de l'immobiliari de les caixes d'estalvi. Són persones que tenien contractes amb les immobiliàries de les extintes entitats financeres o intermediaris o, fins i tot, alguns les ocupaven. Per a aquests, i sempre de la mà dels serveis socials municipals, la Sareb va iniciar aquest any un programa per regularitzar la seva situació, oferint lloguers que mai superi el 30% dels ingressos, que de mitjana acostumen a situar-se als 900 euros. En contrapartida, els llogaters han de participar en un programa d'acompanyament social i de reinserció laboral.

D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit traspassar onze solars municipals a la Generalitat. El Govern s'ha compromès a construir en aquests terrenys 637 habitatges públics en un màxim de cinc anys. La decisió és fruit de l'acord que van assolir Jaume Collboni i Pere Aragonès, a la primera reunió que van mantenir el juliol passat.

En un primer moment, el pacte incloïa la cessió de 27 solars municipals, 14 dels quals podien estar disponibles a curt termini (en què es podrien construir uns 800 pisos) i els 13 restants a mitjà termini (960 pisos). De moment, però, són 11 els que estan a disposició de manera immediata.

Certament, tot això puc semblar com una gota d'aigua en un oceà i és veritat. A més, de ben poc servirà a aquells que tenen la imperiosa necessitat de trobar un recer si no volen dormir al ras les fredes nits que ja s'endevinen. Tot i això, si denunciem quan les administracions són incapaços de canalitzar els problemes que una societat tan complexa com la nostra genera, hem de ser també honestos i explicar quan els nostres governants donen amb la tecla adequada en aquest concert permanent que és la convivència de desenes i desenes de milers de persones amb un mínim de dignitat. I això mai no serà possible si no es té un lloc decent on recollir-se.

És evident que el problema és enorme, però fa la sensació que es comença a tenir consciència. I, sens dubte, aquest és el primer pas per començar a solucionar-ho.