Generalitat fallida

Si la Generalitat fos una empresa privada, ja hauria fet fallida. L'últim conseller d'Economia que va deixar un pressupost equilibrat va ser Francesc Homs. No em refereixo al llavors totpoderós conseller de Presidència Quico Homs (2012-2014) -ara desaparegut en combat- sinó a Francesc Homs, titular d'Economia a l'últim govern de Jordi Pujol (2001-2003).

En les darreres dècades, el deute públic de la Generalitat no ha parat de créixer. El tripartit ja la va deixar en 35.000 milions després de set anys al poder. Però Artur Mas la va duplicar en menys de cinc: fins a 72.000 milions. El 2023 ja va arribar als 84.000 milions.

El millor és que d'aquests, 71.000 són amb l'Estat. En resum: cada català deu 11.000 euros. El deute és el 33 % del PIB. Malgrat que, per al conjunt d’Espanya, la cosa està encara pitjor: 1,5 bilions. Gairebé el 113 % del PIB. Tot un rècord.

 

Tot plegat no ha impedit a Pedro Sánchez tirar de xec abans de les generals: des del bo cultural a les entrades de cinema a dos euros, entre altres mesures de cara a la galeria. Encara que la que s’emporta la palma és Yolanda Díaz que acaba d’anunciar, en plena campanya, la seva proposta herència universal de 20.000 euros als 23 anys.

L'esquerra sempre tira de veta. Ja ho va dir un cop l’aleshores vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo: “els diners públics no són de ningú”. Però els deutes, per descomptat, s’han de pagar. I a més amb interessos. Els diners no cauen del cel.

Per això, l'altre dia -aprofitant la compareixença de la consellera d'Economia, Natalia Mas, a la roda de premsa de tots els dimarts- li vaig preguntar si era “plausible” plantejar la independència quan qui et finança és el mateix Estat del qual vols marxar.

No em va contestar. Va culpar al “dèficit fiscal ingent”. I fins i tot va elevar la xifra dels 16.000 milions a l'any que deien els independentistes a 20.000. No sé si per arrodonir cap a amunt. Després va afegir el “dèficit d'infraestructures” malgrat que els que s'oposen a ampliar l'aeroport del Prat o l'A-2 és precisament el Govern català.

M'estalvio altres mesures ‘imaginatives’ com els famosos bons patriòtics de Mas-Colell o el fet que, en ple procés, recorreguessin al FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) perquè els mercats no es fiaven de la Generalitat. La imatge exterior estava per terra.

 

Això sí, Pere Aragonès és el president autonòmic més ben pagat (130.000 euros i això que es va abaixar el sou un 15 %), els alts càrrecs cobren de mitjana un 30 % més que en altres comunitats -si no que ho preguntin a Enric Millo - i seguim obrint ambaixades pel món per treure pit. L'última a Colòmbia, pel que sembla, per “consolidar” el procés de pau en paraules de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

El procés ha arrasat amb tot, però també amb la bona fama que tenia el catalanisme des de Prat de la Riba. Quan, amb una sabata i una espardenya, va construir al capdavant de la Mancomunitat una administració moderna i eficaç.

Per això la pregunta és obligada: aquests volien declarar la independència? Els mateixos que han de recórrer a l’’Estat opressor’ per finançar-se? Encar més: podrien governar una república si amb prou feines ho saben fer amb una comunitat autònoma?

Al capdavall, les grans obres públiques -del Túnel del Cadí (1984) o l'Autopista Pau Casals (1992), de peatge per cert- són de fa un munt de temps. La Generalitat ara es limita a gestionar. Funciona com una gestoria.