Imatge d'una persona introduint una carta d'una votació en una urna
OPINIÓ

El futur en una papereta

El que estarà en joc el proper 23 J, són dos models de país

En els darrers quaranta-cinc anys, Espanya ha experimentat una profunda transformació. Hem passat de ser un règim dictatorial i sense futur, a un Estat social i de dret homologable a qualsevol dels països més avançats del planeta.


Aquest canvi ha estat possible perquè una majoria de ciutadans sempre han estat per la transformació, evolució i progrés. En aquest context, el PSOE ha estat el catalitzador necessari perquè aquests anhels de la societat es plasmessin en iniciatives polítiques i/o legislatives. Perquè si de la dreta hagués depès, estaríem encara a les cavernes sociopolítiques prèvies a la Transició.


No tinc temps ni espai per fer una relació d'aquelles iniciatives impulsades per governs socialistes i que han servit per modernitzar aquest país. Els que tinguin interès podran, sense gaire esforç, trobar prou informació a les hemeroteques. Vull, però, fer una radiografia tan fidedigna com em sigui possible del moment polític que estem vivint i del que ens espera a partir del 23 de juliol.
A Pedro Sánchez se li podran criticar moltes coses, però no d'acovardir-se davant els problemes ni amagar-se en les situacions difícils. Per això, després de la patacada patida per l'esquerra el 28M passat, va decidir convocar eleccions generals per al 23 de juliol. D'aquesta manera, assumeix tota la responsabilitat i evita un final de legislatura agònic amb especulacions i rumorologia els propers mesos.

Primer pla d'urna electoral plena de vots


No cal ser gaire perspicaç per preveure que els socialistes basaran la campanya electoral en l'acció que ha dut a terme el seu Govern. De manera especial a les polítiques socials; és a dir, en la seva acció inequívocament socialdemòcrata, basada en la redistribució de riquesa, en plena sintonia amb les directrius i les posicions de Brussel·les. Posicionament que sembla el més adequat en aquesta època de fortes convulsions econòmiques ocasionades primer per la pandèmia i després per la guerra al pati del darrere d'Europa. Les dades econòmiques d'aquest període de gestió són clarament positives, amb l'ocupació al capdavant, com assenyalen tots els organismes internacionals independents.


Per part dels populars, el líder ja ha apuntat que derogarà lleis com la de memòria democràtica, la llei trans o la d'educació; així mateix, “ajustaran” la d'eutanàsia -que ja han recorregut davant del Tribunal Constitucional, com abans van fer amb la de l'avortament o la del matrimoni homosexual-. També el president del PP ha anunciat que eliminarà, entre d'altres, els Ministeris, de Consum i d'Igualtat, aquest darrer, una de les grans reivindicacions del feminisme.


Tot i això, encara no sabem quines seran les iniciatives propositives dels populars. Per això, els ciutadans volem saber si governa la dreta, coses tan importants per a la nostra qualitat de vida com ara què passarà amb les pensions, si seguiran l'evolució de l'IPC o es quedaran en un misèrrim 0,25% com va fer Rajoy. , si es derogarà la reforma laboral i tornarem als contractes escombraries i la precarietat o si se suprimirà l'Ingrés Mínim Vital.


Alberto Núñez Feijóo compta amb l'avantatge del vent de cua després de la victòria a les municipals i autonòmiques, en què va superar en més de 700.000 vots el PSOE i li va prendre bona part del seu poder territorial. La tendència és tan bona, pensen en el PP, que cal anar a una campanya conservadora, de poca exposició, perquè el seu principal risc és fer malbé aquest avantatge per cometre errors.

El líder popular pretén, també, transitar per la campanya sense tacar-se amb els acords territorials amb Vox, bé postergant-los tot el que pugui fins després del 23 de juliol, o bé deixant fer els seus barons. Tot i això, els populars admeten que no posa vetos als acords amb la formació ultra als ajuntaments ni per formar Executius de coalició. De fet, Ignacio Garriga (Vox) ja ha anunciat que estan negociant en uns 135 municipis per arribar-hi acord amb els populars. I a la Comunitat Valenciana El PP i Vox han arribat a un acord per formar un govern de coalició.


Propostes de derogacions, manca d'explicació de programa o, pitjor encara, un programa ocult, unit als pactes que ja comencen a quallar ens pot donar una idea del que ens espera si Feijóo s'instal·la a La Moncloa.


Sens dubte, la cosa sembla peluda per a l'esquerra, però res no és impossible. El PP només podrà governar si aconsegueix amb els seus vots i els de Vox majoria absoluta. Les polítiques de terra cremada que han practicat els populars amb el nacionalisme perifèric fan ara impossible qualsevol acord amb aquestes formacions.

Tinguem en compte que, si es donen uns resultats com els del 28 M, la dreta no tindria majoria absoluta al Congrés. Per tant, si el PSOE resisteix i Sumar aconsegueix generar il·lusió a l'electorat i mobilitza suports perduts en el seu àmbit, pot passar qualsevol cosa.
En conclusió, el que estarà en joc el proper 23 J, són dos models de país, dos models de societat i nosaltres amb la nostra papereta tenim la possibilitat de dir quin volem, perquè aquell dia decidirem el nostre futur en una papereta.


És a les nostres mans.