El funcionari penitenciari i la consideració d'agent de l'autoritat

Que el Parlament de Catalunya hagi votat i aprovat recentment una modificació legislativa que doni rang d’agents de l’autoritat als professionals penitenciaris, resol una anomalia històrica del sistema d’execució penal català.

La Llei Orgànica General Penitenciària de 1979 fou la primera llei aprovada en democràcia. Aquesta llei, entesa en aquell context, eliminà explícitament la condició d’autoritat del professional penitenciari. Després de 40 anys de dictadura, calia una nova formulació de la política penitenciària i del perfil del treballador penitenciari. 40 anys de dictadura calen fort dins de qualsevol estructura i, en conseqüència, les presons de l’Antic Règim s’orientaven cap a un model disciplinari, repressiu i vertical. I, inevitablement, el personal penitenciari assumia un rol fortament coercitiu i policial.

Si 40 anys de franquisme apuntalaran un patró de sotmetiment dins les presons, més de 40 anys de democràcia i de Llei Penitenciària hauria de ser suficient per revertir aquell obsolet model per un sistema centrat en la reeducació i la reinserció. I així ha sigut! El franquisme penitenciari ja fa anys que és mort i enterrat i el gest legislatiu en favor de la desmilitarització del personal penitenciari és, des de fa dècades, etapa superada.

I és que les presons de Catalunya d’avui res tenen a veure amb les heretades del segle passat. Tan poc tenen a veure aquelles amb aquestes quan sumant canvis socials, culturals i demogràfics amb decisions polítiques i ideològiques, els treballadors penitenciaris s’han convertit en víctimes del seu propi sistema.

El passat 2023, un total de 700 funcionaris van ser agredits per interns a Catalunya. L'any 2022 van ser més de 550 i un assassinat, el de Núria López a Mas Enric. Aquesta realitat sostinguda ha anat reobrint un debat sobre l’estatus dels funcionaris de presons que el ple del Parlament ha dirimit de manera ràpida i raonada: cal més protecció laboral i jurídica pels professionals penitenciaris. Els funcionaris de presons, ara sí, som agents de l’autoritat!

Pels qui entenguin aquest pas com una regressió, només unes paraules: serem agents de l’autoritat en democràcia! És a dir, no hi ha motiu per cap alarmisme. Les presons d’avui no passaran a ser “estats policials”. Res canviarà, excepte la protecció dels qui hi treballen.

De fet, i molt probablement, en un futur aquesta consideració d’agents de l’autoritat serà considerada una fita històrica per tal d’enriquir el mateix sistema. Amb el temps, moltes pràctiques actuals haurien de corregir-se amb l’empenta legislativa aprovada al Parlament. Disposar d’una escola formativa específica penitenciària, modificar els sistemes d’incorporació dels nous funcionaris al medi, repensar el cos de funcionaris penitenciaris, la seva estructura i àmbits d’intervenció, són alguns dels reptes a plantejar. I fruit d’aquests nous desafiaments, esperem sortir-ne tots beneficiats. El primer afavorit, esperem, el mateix servei públic que presten les presons i el seu personal.

Dit tot això, algú tenia dubtes sobre si fins avui els funcionaris de presons eren o no agents de l’autoritat? Segur que la majoria partien del convenciment de que sí tenien aquesta consideració. I desmuntar aquest convenciment de partida, és en si mateix un reconeixement en favor de l’encert del Parlament de Catalunya. Ser agents de l’autoritat és posar en valor la feina que duen a terme els professionals penitenciaris.

Aquesta estrenada consideració incorpora uns efectes concrets. Entre aquests, l’augment probatori dels atestats dels funcionaris de presons, ja que en ser agents de l’autoritat se’ls pressuposa el principi de veracitat.

A més, la nova disposició legislativa incorpora el principi d’indemnitat, que ve a dir que, davant danys físics o materials en l’exercici de les seves funcions, no ha de ser l’agent qui en suporti les conseqüències econòmiques, fet que ara és habitual. Així, en cas d’insolvència de l'intern agressor, serà l’administració qui assumeixi la càrrega econòmica d’aquests danys.

D’altra banda, ser autoritat comporta una resposta penal substancialment agreujada davant agressions sofertes, injúries, calúmnies... La protecció jurídica, en el cas dels agents d’autoritat, possibilita l’acumulació de delictes, emparant la condició de la víctima, vetllant per la seva integritat física i psíquica així com pel correcte funcionament del servei públic.

Si mirem a Europa, veurem com cada país desenvolupa un concepte d’agent de l’autoritat propi i específic. Països com França, Itàlia, Grècia, Polònia o Xipre, els funcionaris de presons són considerats agents de l’autoritat, amb una protecció penal reforçada. Altres països aposten per un reconeixement parcial, sense estatus i consideració plena com a agents d’autoritat, però amb una protecció laboral i agreujant penal en quant funcionaris públics (Alemanya, Països Baixos, Finlàndia, Àustria...) Aquests països assimilen els seus funcionaris penitenciaris a la mateixa protecció que a Espanya es dona a sanitaris o mestres (major protecció i reforç penal, però sense consideració d’autoritat).

En definitiva, a Catalunya deixarem de ser una excepció a escala europea. Deixarem de ser un territori on fins ara es deixava a la seva sort al funcionari de presons que patia una agressió.

Fets els deures per part del Parlament, qui continua tenint un compte pendent amb el col·lectiu de presons és el govern de Catalunya i, en concret el conseller de justícia, sr. Ramon Espadaler. Són inadmissibles, amb o sense protecció jurídica, les xifres d’agressions a professionals penitenciaris. S’hi posa?