França té por

Acabo d'entendre què li passa a França: França té por.

Emmanuel Macron s'ha reunit amb el seu govern. I la primera ministra, Élisabeth Borne, amb l'alcalde a qui van intentar calar foc a casa seva amb tota la família a dins. La seva dona i dos fills, de tres i set anys d’edat.

Vincent Jeanbrun, alcalde de L'Haÿ Les Roses. Dels Republicans, el partit de centre dreta hereu de la UMP de Jacques Chirac. Evidentment els autors de l’atac eren veïns. Sabien on vivia.

Per descomptat, tot el suport a l'alcalde i a la seva família. Però sembla que s’hagin reunit amb ell perquè és un polític.

El diari El Mundo titulava aquest dilluns: “La violència creua la «línia vermella»”, No, la línia vermella es va creuar fa temps.

I els policies? A l'hora d'escriure aquestes línies -el tres de juliol a última hora- no he vist ni Macron ni la seva primera ministra reunint-se amb agents de la Policia Nacional.

O visitant alguns dels edificis públics incendiats. Entre d’altres, escoles. També ajuntaments. Saben per què han cremat escoles? Perquè totes tenen gravats a la façana els valors republicans: "Liberté, Égalité, Fraternite”.

Per això el primer que cal fer per fer front a un problema és fer un bon diganòstic. Després deixar de culpabilitzar-se. Finalment, agafar el toro per les banyes.

I em temo que no ho estan fent. No ara. Des de fa molt de temps. Per això sospito que la por no és només a França.

També és en altres països europeus amb elevados contingents de població d'origen estranger. Ni no se senten ni francesos ni anglesos ni alemanys ni espanyols.

Amb zones no-go on fins i tot les forces de seguretat tenen problemes per actuar.

Recordin, sense anar més lluny, els cotxes de la policia local que van haver de sortir corrents de Rocafonda l’abril de l'any passat.

Jo vaig estar fa deu anys per recomanació del periodista Manuel Cuyàs (1952-2020), que ens deu estar vigilant des del cel. Els pocs veïns autòctons que em vaig trobar en deien Rocamora. Sospito que, durant els darrers anys, la situació ha d'haver empitjorat.

No és que França tingui por, és que una bona part d'Europa també en té. És per això que l'ascens de partits de dreta extrema o d'extrema dreta.
Fins i tot, com veuen, a Suècia o Finlàndia. Si Olof Plame aixequés el cap.

Ara bé, aquí el govern català està més preocupat els burkinis a piscines públiques -i privades!- que pel que passa a Ripoll.

O en d'altres localitats catalanes que superen, amb escreix, el percentatge de població estrangera a la capital del Ripollès.

Per això, acabarem amb el refrany en versió lliure: “Quan les barbes del teu veí vegis cremar, posa les teves a remullar”.