El PP enterra el “cordó sanitari”

Estem assistint, inquiets, a un canvi copernicà en la política espanyola i de retruc en l’europea. Amb tota naturalitat el PP, membre del Partit Popular Europeu, fa d’enterrador del “cordó sanitari” que de facto mantenia Vox fora del govern de les institucions de govern. No és un embarbussament, però sí una confusió amb feixugues conseqüències polítiques.

Hom deia que un anomenat “cordó sanitari” impedia l’entrada de la ultradreta a les institucions. Fals. En el sistema democràtic la primera institució de totes és el parlament. Els espanyols estem representats a quatre nivells parlamentaris: municipal, autonòmic, estatal i europeu, i els electors decideixen qui en forma part.

Per tant, han estat els electors els qui van tallar el fictici “cordó sanitari” -que ara enterra el PP- a l’enviar els candidats de Vox a cadascuna de les assemblees parlamentàries.  Fa temps que hi ha regidors, diputats autonòmics, diputats al Congrés i eurodiputats de Vox.

El que fa el PP -tot sabent el tomb que representa a Europa respecte a la ultradreta- és votar a favor que Vox governi a les institucions on ja hi era, presidint plens, meses, comissions i parlaments i formant part de governs municipals i autonòmics.

Considerat així, sembla una conseqüència rutinària del joc democràtic, però és més que això. Al govern de les institucions s’hi és per aplicar el programa polític d’un ideari.

Això vol dir que Vox ara tindrà l’oportunitat d’aplicar el que pensa, per exemple, sobre la dona. I ja ho està fent als governs municipals, on hi és amb el suport del PP, suprimint les regidories d’Igualtat. Veurem més aplicacions de les idees de Vox, que són al capdavall idees de dreta, com les del PP, però amb l’afegitó, no gens anodí, d’ultra.

Si per a alguna cosa servia la ficció del “cordó sanitari” era per no haver de debatre les idees de Vox, que les exposava amb total impunitat dialèctica, car ningú no les rebatia, de manera que podien passar per innòcues. Això s’ha acabat, gràcies al PP Vox podrà aplicar les seves idees, no debatudes, no desxifrades, que sorprendran més d’un i més d’una.

I sols és l’inici d’un desplegament ideològic i polític, diguem-ne revolucionari perquè pretén invertir la marxa de l’evolució social, amb Vox ja no serà cap endavant, sinó cap enrere.

Ara com ara, el desplegament es limita al marc municipal i autonòmic, que déu n’hi do! en un país tan descentralitzat com Espanya. Però, Vox ambiciona fer un “gran pas enrere”: aplicar les seves  reaccionàries idees des del Govern d’Espanya, tant pel que fa a les llibertats públiques com als drets i llibertats individuals, per exemple, en relació amb la reforma laboral, la revalorització de les pensions, la pujada del salari mínim interprofessional, la llei de “només sí és sí”, l’avortament, l’eutanàsia, en summa respecte a  tot el que a parer seu empitjora el present.

Si el PP el secunda, passarà de la condició de dreta conservadora a la de dreta extrema. La reunificació anhelada de la dreta s’haurà fet pel seu extrem més allunyat del centre.

Aquesta història va començar amb l’ocultació d’unes idees nefastes, protegides per un “cordó sanitari”, que, al capdavall, va protegir la ultradreta en comptes de protegir-nos de la ultradreta.