França avisa

Fa uns dies, en un rampell, em vaig comprar el llibre de Montserrat Besses sobre França a la Llibreria Barnades de Martorell. Una de les meves preferides. El títol prometia: “ Tots els cars de França ” (Pòrtic, 472 pàgines, 19,50 euros)

Besses, dotze anys de corresponsal de TV3 a París, és un dels meus mites periodístics. De quan TV3 era una cadena seriosa i solvent

M'ho vaig llegir d'una estrebada i vaig demanar una entrevista. Les entrevistes cal fer-les amb el llibre fresc a la memòria. Que és quan surten bé. Com la que acabo de fer al columnista José F. Peláez.

Els de l'editorial em van dir el 9 de juny que encantats. Sabent la meva mala fama, sobretot entre els col·legues de TV3, vaig insistir: “segur? Sí, que cap problema. Però el 23 em van informar que l'autora estava fent gestions a França i que no podia ser.

Crec que només ha sortit a TV3 (Els Matins i el programa de Xavier Graset), cosa que també indica el nivell d'endogàmia de la cadena i, de passada, l'escassa presència en altres mitjans.

No a tots: a E-Notícies fins i tot publiquem una informació, que no una ressenya. Aquí comparem els paral·lelismes entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron . Dos polítics habituats a jugar al límit.

Ni l'editorial ni l'autora no han donat les gràcies per ser l'únic mitjà, més enllà de la Corpo, que s'ha fet ressò de la novetat editorial. Una altra cosa d'altra banda: jo, els llibres, me'ls compro. Així, si no m'agrada, no hi tinc cap compromís. Tret de regal de l'autora o gentilesa de l'editorial en casos extrems.

Tan se val, en el fons m'alegro que no hagi pogut ser l'entrevista amb Montserrat Besses. El llibre és un llibre frustrat. L'autora juga amb les diferents Marianne repartides per tot el territori, la figura femenina que personifica França des de la Revolució.

Però tinc la sensació que no entra al moll de l'os. Que es queda a la superfície. La França oficial.

La paraula “immigració”, per exemple, no surt fins a la pàgina 205. Mentre que Saint Denis és un departament “complicat” i poca cosa més. 

Jo he estat a Saint Denis, on estan enterrats els reis de França. És, per entendre'ns, el Ripoll francès. També on hi ha l'Stade de France. Se’n recordaran del que va passar després de la final de la Champions entre el Madrid i el Liverpool de l'any passat.

L’empresari argentí Martin Varsavsky va fer un tuit en què deia: “sóc immigrant a Espanya i sempre he donat suport a la immigració”, però que allò d'aquella nit va ser un “horror” amb “cents de parisencs africans” atacant els fans d'un i altre equip. 

“Era racisme contra els europeus”, insistia.  No em consta que el fundador de Jazztel sigui proper a Vox. Ni de bon tros. 

Ara ha esclatat una onada d’aldarulls a París, a Lió, a Tolosa, a Niça, a Dijon, etc. per la mort d'un jove de 17 anys. Tinc la sensació que la majoria de mitjans catalans i espanyols l'agafen amb paper de fumar. Com quan va passar el mateix a Suècia el 2022. Un simple tema de seguretat ciutadans.

Però recordo que fa uns mesos Michel Houellebecq, probablement l'escriptor francès viu més important encara que no li hagin donat el Nobel, ja augurava gairebé una guerra racial en sòl francès. 

I el maig del 2021 militars en actiu van alertar sobre una eventual “guerra civil” al país veí. A mi, evidentment, em van semblar catastrofistes tots dos plantejaments. 

Però a veure si tindran raó. El president Macron, de moment, ja ha hagut de mobilitzar l’Exèrcit. I tot això, a menys d'un any dels Jocs Olímpics previstos.