La Força de la Raó. Vint anys a la trinxera

Fa uns dies s'han fet vint anys d'un text que s'hauria d'enviar a tots i cadascun dels instituts d'aquest país: La Força de la Raó, de l'escriptora florentina Oriana Fallaci, periodista i partisana antifeixista a la seva joventut. A causa dels problemes que va afrontar a la seva vida, especialment per pressions i actuacions lamentables de certs grups polítics, va acabar evolucionant des de l'esquerra cap a postures conservadores.

Si per alguna cosa va destacar va ser perquè era una dona valenta, de pensament crític i resistent a tota mena d'atacs i maquinacions per les seves posicions polítiques i periodístiques. Va passar a la posteritat com una gran entrevistadora, l'entrevista que va realitzar a l'aiatol·là Khomeini, la qual va finalitzar abans d'hora, destaca especialment, ja que es va treure el xador i li va deixar anar que era un tirà.

Dona indoblegable on n'hi hagi, va denunciar els crims dels uns i dels altres en el context de la Guerra Freda, durant la qual era obligatori triar bàndol i no dissentir en res. A Mèxic, va ser ferida de gravetat a la matança de Tlatelolco, de tal manera que va arribar a ser donada per morta i ficada a la morgue. Per sort, per a ella, un sacerdot es va adonar que encara estava viva i va poder burlar la mort.

Després de l'èxit de La Ràbia i l'Orgull, va publicar La Força de la Raó, llibres en els quals denuncia la barbàrie de l'islam i la seva extensió per i contra Occident. Per a Fallaci ja vivíem el 2004 en una guerra contra l'islam, però sense que la majoria de la població sigui conscient, ja que la massa es troba idiotitzada, massa preocupada per nimietats, acomodada en excés per adonar-se del que les elits econòmiques i polítiques ens estan imposant.

Va assenyalar la nova trinitat: l'esquerra, la dreta i l'Església com a culpables de la nostra situació. Doncs permeten la immigració massiva, les regulacions, la permanència en territori europeu dels que han entrat de forma il·legal i dels que només són aquí per acabar amb la nostra cultura, hàbits i tradicions. Tot i que sembla que estan enfrontats a les qüestions cardinals que ens afecten, sempre van de bracet a l'hora de perjudicar el ciutadà.

A Espanya fa poc la Conferència Episcopal ha mostrat el seu suport a les regulacions massives d'immigrants, la majoria musulmans. Per descomptat, Fallaci assenyala cap a la Unió Europea com un dels principals promotors d'aquestes polítiques, cosa que s'ha agreujat des de la mort de la periodista.

A Europa hi ha milions de musulmans, cada cop més, i la gran majoria no pretenen integrar-se ni assimilar-se, creuen que la seva cultura i la seva religió, les cultures dels diferents països són diferents, però estan impregnades pels conceptes religiosos de l'islam i xoquen més o menys amb la cultura espanyola i europea, són superiors, quan en realitat no és així.

Tots venen de països subdesenvolupats i ruïnosos, els únics que no són així són dictadures terribles en què una elit viu de forma luxosa i els treballadors a la ruïna, alguns països com les petrodictates els han d'importar i mantenir en situacions de semiesclavitud.

Fallaci sempre va denunciar la intransigència de l'islam, va rebre amenaces de mort, cancel·lacions i atacs de tota mena. Ells poden criticar i exigir, però els altres no en podem ni parlar. Si es mantingués una mica de dignitat als països europeus, les polítiques de remigració serien immediates.

Si voleu viure a la barbàrie, podeu tornar als seus països d'origen.

Una altra crítica ferotge de Fallaci és cap a aquells que volen reinventar la història, blanquejant els genocidis, assassinats, invasions i repoblacions forçoses dutes a terme per l'islam per tot el món. Ella afirma que l'islam és una religió d'odi, agressiva, i que el seu lloc no és a Europa.

Quan l'islam ni tan sols existia en llogarets de pastors de cabres, l'imperi romà era cristià; afirmar que els devem a ells i la seva influència haver constituït Occident és demencial, una mentida injustificable, que només poden defensar davant de gent inepta i ignorant falsificant les referències.

Les paraules que Fallaci va escriure ja fa vint anys segueixen més vigents que mai, ja que els problemes de què parla no només no s'han resolt, sinó que empitjoren per moments. Gràcies, Fallaci, per obrir escletxa, el teu llegat i el de molts més que van confrontar amb la intransigència islàmica no es perdrà.