Calma tensa

El món viu en una calma tensa des de dissabte. Des del moment en què la teocràcia de l'Iran va decidir atacar indiscriminadament Israel. Llançant centenars de drones i El món viu en una calma tensa des d’aquest dissabte. Des del moment en què la teocràcia de l’Iran va decidir atacar indiscriminadament a Israel. Llançant centenars de drons i míssils que, amb destí Tel-Aviv, van travessar diversos països de l'Orient Mitjà.

Els mateixos en els quals servidor va dormir fa deu dies durant una visita a la zona d’un Pedro Sánchez que, com el Govern de Pere Aragonès, va evitar condemnar inicialment l’atac utilitzant l’eufemisme incident. Què els hi deuen els nostres governs al món islàmic?

A ningú amb una mica de coneixement de la geopolítica internacional se li escapa que l’atac de l’Iran a Israel, enemics públics des de fa dècades, amenaça de ser el preludi d’una tercera guerra mundial.

Més d’un ha vaticinat en les darreres dècades, com el vident que va preveure la mort de la reina Isabel II en el temps, Craig Hamilton-Parker, considerat el ‘nou Nostradamus’, que la tercera guerra mundial vindria de la mà dels països islàmics. Dels que volen estendre el seu pensament únic arreu del planeta. Als que Catalunya i Espanya els posa la catifa vermella per a tot i sense límits.

Tant de bo aquesta tercera guerra mundial no arribi. Ni ara ni mai. Els conflictes bèl·lics mai són la solució de res. I pràcticament sempre els guanyen els més forts.

Els que els inicien per fer més gran les seves fronteres i així imposar les seves tradicions, idees i costums. Sense importar-los si als envaïts els agrada o ho accepten. Sense cap mena de mirament ni pietat pels milers de nens i adults que perden la vida de la forma més cruel possible.

 I de les seves famílies que es veuen obligades a plorar-los en braços i que ni tan sols poden acomiadar-los. Maleïdes guerres que tant mal han fet al món.