Un feminisme estampat a quadres

La història dels tres professors universitaris que fundaren Podemos és ben coneguda. Fins ara, tot eren rumors: invitacions a alumnes per a "refrescar-se" al bany i un WhatsApp filtrat que insinuava les fílies sadomasoquistes del cap visible.

Si a l'octubre esclatà el cas Errejón i els podemites aconseguiren esquivar la bala, emparats en la seva desvinculació del partit i l'afiliació a Sumar, a les darreres setmanes el cas Monedero ha explotat amb força: una reacció en cadena de denúncies, tant dins del partit com a la universitat. Aleshores, tots esperàvem la denúncia ferma de les grans figures del feminisme patri, Irene Montero i Ione Belarra, però res més allunyat de la realitat. Dels creadors de "Germana, jo sí que et crec" hem passat a una fugida endavant.

Ara, en un discurs sincronitzat, sostenen que tot això és una conspiració mediàtica desfermada per l'augment d'intenció de vot a Podemos. Les muses del feminisme han obsequiat el públic amb un reguitzell d'excuses per a justificar una situació injustificable: el partit, segons elles, va actuar amb implacable diligència gràcies al seu protocol infal·lible.

Com en el cas Errejón, de sobte, a Podem ningú coneix Juan Carlos Monedero. Feia molt que havien perdut el contacte; ni tan sols veien la seva foto de perfil i el darrer WhatsApp havia quedat sense resposta. Però beneïdes xarxes socials! La credibilitat d'aquesta versió va durar el que va tardar un tuitaire a recuperar una interacció entre Belarra i Monedero el 2023, quan el partit ja tenia coneixement de les denúncies. En públic, es dedicaven lloances i semblaven encantats d'haver-se conegut.

Això no ha estat tot. Beneïda hemeroteca! S'ha fet viral un vídeo de 2020, en el qual l'únic supervivent del famós trident fundador, mudat, amb una camisa de quadres, classifica els dos tipus d'intel·lectuals que existeixen. Per al cas que ens ateny ens interessa el primer: "Un paio amb una camisa de quadres, que et porta a casa seva, que et posa un disc de Sílvio Rodríguez i t'intenta tocar les mames". No satisfet amb haver amollat un acudit caspós, que ni Arévalo a la seva època, va reiterar que el riure de les dones del públic confirmava la seva hipòtesi.

Les mans incontrolables dels dirigents podemites coincidiren amb els seus sermons, amb tot un repertori de cançons que, com a missa, repartien culpes a tort i a dret. Avui, Monedero -com Errejón- ja no té amics, ja no assisteix a les marxes, ni balla, ni tan sols el volen per als cors. Tot i això, espero que es valori que van ser ells qui feminitzaren el nom del partit -Unides Podem- no fos cas que algú s'adonés que tots tres eren homes.