Famílies desvertebrades

En sentit figurat, vertebrar significa estructurar alguna cosa correctament. Malauradament, hi ha famílies desestructurades que eufemísticament han estat batejades com a desvertebrades. El denominador comú dels fills al si d'aquestes famílies és la manca d'estima parcial o total durant el desenvolupament infantil i juvenil.

Exemples del que s'ha indicat anteriorment poden ser fills no desitjats, alcoholisme, maltractaments, drogodependències, abandonaments i fins i tot separacions i divorcis mal portats. Posem per cas el d'una mare que va reclamar i va refusar la custòdia del fill repetides vegades durant més de vuit anys. El resultat al xaval va resultar terrorífic, el perfil típic que ben aviat descriurem.

En alguns casos la manca d'afecte és substituïda per regals que el nen troba contradictoris a falta de l'important, un amor constant. La galleda no sap si agrair, tornar o trencar la joguina. El perfil d'aquestes famílies mostra un abandonament total de la prole sense pautes constants en disciplina, amor, atenció o control de l'entorn.

D'altra banda, i en cas que la parella convisqui sota un mateix sostre, hi ha una total discrepància en els criteris educatius i el xaval utilitza tots els seus recursos per sortir-se'n. Sovint els pares s'assemblen en alguna cosa als absents parcials amb dràstics intents educatius que passen per llargs períodes on regna la negligència total.

De vegades, i durant aquestes arrencades pedagògiques, els progenitors s'acosten al col·legi amb tot el decàleg de drets apresos i es queixen del servei educatiu prestat. Exigeixen allò que ni ells mateixos són capaços de fer, educar.

— Saben per què el meu fill era l'altre dia pel carrer i no a l'escola? - preguntava un pare - Doncs ara els ho dic, perquè vostès no m'ho van comunicar a temps. Ara quan el trobi, li caurà una bona.

No ha d'estranyar que amb tot això sorgeixin fills ressentits, agressius i barruts. Enxampar-los en plena malifeta és com donar ales al seu ego. Davant els altres pretenen sobretot guanyar el protagonisme que mai van tenir al si de la seva família.

Òbviament, portar malament els estudis i anar a la seva bola passant olímpicament del que se'ls digui, és una manera més que evident de demostrar-ne el ressentiment.

— Què feies copiant? – en atalaiar el control del veí amb tot el desvergonyiment del món.

—Però què passa? Jo no estava copiant profe, comparava resultats.

—Vols que et posi un zero?

— Me la sua el que em posis.

Respondre amb violència i provocar por són el llenguatge que més han desenvolupat aquests escolars per defensar-se dels altres. Agredir el més feble del grup sol ser un estratagema freqüent perquè ningú se li acudeixi qüestionar el seu domini, cosa que el pot portar a cometre maltractament o delinquir en el futur. Empenys, cops o fins i tot l'ús d'utensilis punxants configuren les seves arts marcials.

En resum, són individus que es mostren davant dels altres atrevits, extravertits, provocatius i orgullosos, encara que en realitat són ansiosos de poder, febles d'autocontrol, egocèntrics i fins i tot amb una autoestima i un nivell de frustració molt baixos. No és gens estrany que arribin a cometre delictes o que caiguin en addiccions.