Estònia versus Finlàndia

Quan va caure el mur de Berlín i l'antic imperi soviètic es va ensorrar, Estònia va poder sorgir amb identitat pròpia. Va ser llavors quan va dissenyar el seu propi sistema educatiu plagiant-lo del veí del nord, Finlàndia. A poc a poc va anar millorant-ho fins a assolir el seu mestre. Avui dia, i pel que fa a les proves PISA, el supera.

El gener del 2017 va venir a Barcelona Viivi Lokk, membre del Departament d'Educació de Tallinn, la capital d'Estònia. De fet, va ser convidada pel Consell Escolar de Catalunya durant unes jornades sobre educació que se celebraven al Cosmocaixa de Barcelona. Viivi va explicar el model educatiu d'Estònia, però no va detallar en cap moment l'aspecte diferencial entre ells i Finlàndia, crec que per correcció.

Així, doncs, no quedava clar què explicava el descens a PISA de Finlàndia i la superioritat d'Estònia. De fet, el model educatiu d'aquest estava inspirat en el de Finlàndia amb famílies molt compromeses en l'educació, ensenyament lingüístic consolidat a primària, ajudes econòmiques a famílies sense recursos, base didàctica amb iguals principis, col·legis d'administració municipal, formació exigent per ser mestre o professor, formació pedagògica impartida per docents, ensenyament estructurat en especialitats, directors de professió avaluats sovint, autonomia de centres amb docents d'alt nivell, detecció i teràpies en alumnes amb dificultats ja en infantil, avaluació de centres i docents, i bilingüisme al país.

Aleshores, quina era la diferència significativa? Aparentment, cap ja que tots dos models educatius eren gairebé clònics. Potser la resposta vindrà després durant el debat. Així que vaig esperar i se'n va obrir una tertúlia a dos entre Lokk i el president d'EFEA, Xavier Chavarría. Però allà res no es va aclarir sobre això. Va ser més tard, quan vaig poder mantenir una conversa personal amb Viivi Lokk, que vaig dilucidar l'endevinalla.

Al principi ella va dir que no veia diferències significatives que expliquessin les divergències a PISA entre Estònia i Finlàndia, però quan li vaig detallar les dades que l'analista José Manuel Lacasa havia mostrat, ella va assentir. De fet, va afegir que altres a Estònia pensaven de manera similar.

I aquí hi havia la desigualtat entre els dos països, al nivell del currículum. Mentre que Finlàndia feia anys que rebaixava els seus continguts, Estònia no ho feia. Hi havia més, el currículum estatal d'Estònia era comú per a tots els centres sense rebaixes ni excepcions. Cada centre tenia autonomia per ensenyar-ho com voldria, però a 3r, 6è i 9è hi havia unes revàlides estatals a superar en ciències, matemàtiques i idiomes, i cal recordar que Finlàndia les va suprimir. És obvi que un ensenyament amb revàlides exigeix molt als centres i als seus alumnes.

Ja la primera i segona revàlida garanteixen que tots els alumnes estonians dominin un o dos idiomes abans de secundària, base mental per a tot ensenyament conceptual. De fet, el 25% d'alumnes a Estònia són russoparlants, herència de la dictadura comunista fins al 1991. Aquests són els qui, en les revàlides estatals a Estònia, obtenen notes significativament una mica inferiors als estonioparlants. El llenguatge és la base del coneixement, del pensament i del raciocini a l'ensenyament.

En resum, si Estònia ha superat Finlàndia a PISA no ho ha fet per capricis estadístics, sinó per mantenir un currículum comú, homogeni i exigent per a tots els centres. Cal recordar que el país amb millor puntuació a PISA, Singapur, fa el mateix. Això no són interpretacions, són fets que ens expliquen els números.