Esquerres i dretes

Hem pogut observar com en els darrers temps a Espanya la política ha degenerat de forma accelerada, hi ha una gran polarització entre l'esquerra i la dreta, en la qual has d'acceptar tots i cadascun dels posicionaments que s'atribueixen a cadascun dels dos grups. A més, has de combatre amb virulència els contraris, i de manera especial els de “el teu bàndol” que no compleixin amb alguns dels preceptes o directrius del grup a què es pertany, ja que aquests, per a ells, són encara pitjors, amb aquests no es té pietat de cap mena.

Feijóo assenyala Sánchez com un traïdor; ho és, sens dubte, a més d'algú sense paraula. Això és el pitjor que pot ser un home. És un mentider compulsiu i algú amb actituds d'obsessió amb el poder i la imatge. Davant d'això em sorgeixen algunes preguntes: amb Feijóo seria molt diferent la situació? ¿Potser no va pactar el PP amb CiU? Feijóo no ha parlat també amb Junts? No ha ofert avantatges sobre els altres al PNB?

La realitat és que, exceptuant qüestions de forma, el PSOE i el PP defensen els mateixos interessos, de fet, al Parlament Europeu voten un 75% de les vegades en el mateix sentit. Les seves baralles tenen més a veure amb repartiments de poder entre lobbies que no pas a qüestions ideològiques. Encara que el PP tingui orígens tradicionalistes o conservadors, la realitat actual és que defensen sobre manera el woke, les tendències que venen dels Estats Units.

Tots dos partits defensen els interessos dels buròcrates de Brussel·les, interessos estrangers que només ens condemnen a morir lentament mentre la gent no fa res, o el que fan és basant-se en la polarització que fomenten des dels dos partits i que només porta a tenir la gent ocupada lluitant per interessos aliens, mentre abandonen els propis, sense ni tan sols tenir idea de qui és el veritable enemic ni quins són els problemes que són vitals per resoldre'ls. Mentrestant, els del PSOE i els del PP continuen cobrant i fent negocis, continuen alternant-se de manera més o menys ordenada, ja que depèn de l'època, en l'exercici lucratiu del poder.

No hi ha sortida a la situació actual sense recuperar la nostra sobirania nacional, segrestada per Brussel·les, no hi ha sortida si no fomentem un procés constituent que doni com a fruit una alternativa al règim del 78 que ens ha portat a l'actual situació de fallida del país.

Els independentistes han de deixar de ser finançats des de l'Estat, han de deixar de tenir sobre representació per la llei electoral i han de ser confrontats políticament, ideològicament i culturalment. Ja n'hi ha prou d'encebar-los a canvi d'acords que venen encara més al nostre país, n'hi ha prou que uns espanyols tinguin més drets que els altres. Els catalans o els bascos han de tenir la mateixa situació fiscal i de tota mena que un extremeny o un castellà. Les comunitats autònomes haurien de ser simètriques.

L'esquerra i la dreta és una dicotomia que no serveix ja per explicar la situació política actual. El PSOE i els seus aliats de l'esquerra, i el PP i els seus, no són res més que la dreta i l'esquerra del sistema. Fingeixen una conflictivitat que no és real per poder mantenir més ferma que mai la dominació i els interessos econòmics i polítics dels de sempre.

Espanya es dirigeix cap a un precipici, i depèn de nosaltres, els espanyols, canviar de direcció i apostar pel nostre futur. No aconseguirem res si continuem fent les mateixes coses que sempre, no hi haurà cap resultat diferent. Cal trencar amb els dictats, les modes i les imposicions de la dreta i de l'esquerra, i construir el nostre propi camí.

El més fàcil és deixar-se emportar per la marea, per l'opinió “majoritària” dels uns i dels altres, el que és difícil, i des del meu punt de vista l'únic que en veritat té valor, és desenvolupar un pensament crític, decidir per tu mateix i actuar no d'acord amb imposicions de ningú, sinó en favor del bé col·lectiu. Ens volen asilats, febles i submisos, volen consumidors i votants dòcils, hem de trencar amb els esquemes prefabricats i no parar fins a enderrocar-los, i recuperar de manera immediata la dignitat nacional i popular.