L'esquerra desapareguda

Des de la distància ideològica he de confessar certa debilitat per Pedro Sánchez. Guanya contra tot pronòstic les primàries del 2014. El ‘candidat oficial’ era Eduardo Madina, víctima d’ETA.

Després acosegueix 85 diputats a les eleccions del juny del 2016. El pitjor resultat del PSOE en tota la democràcia. El fan fora els barons del partit a l'octubre.  Però torna el juny del 2017 després de recórrer mitja Espanya en un Peugeot.

A continuació arriba a la Moncloa amb una moció de censura tot i tenir només 84 diputats. Ell havia dimitit. Després d'assolir el poder contra tot pronòstic, ERC i Junts li tomben els Pressupostos.

A Catalunya vam estar sense comptes durant tres anys -entre el 2017 i el 2020- però a ningú se li va passar pel cap convocar eleccions anticipades. “Això va democràcia”, exclamaven.

Guanya els comicis d’abril del 2019 amb 123 diputats. No s'entén amb Albert Rivera -“amb Rivera no”, proclamaven a Ferraz durant la nit electoral- i les ha de tornar a convocar al novembre.

No és que tingui una flor en un lloc, és que té un veritable jardí. Un veritable jugador de pòquer. Amant del risc. Del tot o res.

L'última jugada ha estat convocar les generals després de perdre les municipals. S'ho juga tot a una carta. Va a tots els mitjans, fins i tot als més hostils. Només li falta Jiménez Losantos.

El que passa és que en aquest cas, els que juguen amb foc a vegades s'acaben cremant. Però deixin-me dir que a part d'errors -el pitjor en política és anar de milhomes, no tot és culpa seva.

És també del PSOE. Aquells comitès federals eren una bassa d'oli. Aquells congressos de cara a la galeria. Com el de València. Ara que no es queixin. Més dura serà la caiguda.

Però també de l'esquerra. Política, mediàtica i cultural. Podem ha estat una pedra a la sabata. Un veritable llast capaç d'enfonsar el vaixell més insubmergible.

Aquesta mania d'entestar-se als errors. De governar a cop de tuit. L'esquerra de tota la vida no pot ser la Llei només sí que és sí, la llei Trans, la de protecció animal.

Ja sé que, a les llistes del PSOE i de Podem, ja no hi ha obrers del metall. Tots són assessors, alts càrrecs, politòlegs. Però m'agradaria saber què pensen els votants d'esquerra —la dels barris humils— de tanta pijería.

I incloc, per descomptat, Yolanda Díaz, perquè no se'n vagi de rosetes. L'única cosa que sabem és que vulgui ser presidenta del Govern. A mi també m'agradaria ser George Clooney.