Europa Press, e-Notícies L'escola sense deures
El gran debat sobre els deures escolars: és l'eliminació la solució al fracàs acadèmic o un pas enrere?
Algunes associacions de pares, juntament amb pedagogs i experts educatius, han proposat que els estudiants no portin deures a casa. Per això, argumenten que, si els adults no tenen deures a la feina, els alumnes tampoc els haurien de tenir a casa. Però, són els nostres alumnes adults? I, el més paradoxal, quants adults no realitzen encàrrecs laborals a casa?
Qualsevol professor té deures contínuament a casa per a la preparació de les seves classes, també a aquest se li prohibirà realitzar els seus deures? Tot i això, els defensors de l'escola sense deures, com la CEAPA, afegeixen que els alumnes poden aprendre autònomament pel seu compte. Però, com aprendre sense saber el que sí que sap el professor i els seus deures? Doncs, a moltes comunitats autònomes s'ha defensat i estès l'erradicació dels deures, amb resultats ínfims en les proves PISA.
El temps dedicat a l'estudi a casa és clau per a l'èxit acadèmic i personal dels estudiants | Europa Press
Queda clar que el que es proposa és paradoxal, si un és autònom no és un nen, hauria de ser adult. En fi, que l'educació sense deures fonamenta la seva teoria en la no res i sense cap demostració. A més, no existeix cap article científic seriós que asseguri que, sense deures a casa, reduirem el nostre fracàs acadèmic devastador, al contrari, el cridem més fort. I cal recordar que duplicuem la mitjana europea.
El juny de 2012, la Generalitat de Catalunya va presentar un informe titulat “Ofensiva de País a Favor de l'Èxit Escolar”, on es posava de manifest que un trenta per cent dels nostres alumnes no aprenen a aprendre. A més, i segons les dades del MEC, el 33% dels escolars espanyols amb 16 anys van repetir curs abans de la LOMLOE. Ara la repetició ha estat esborrada del mapa legal i hi ha qui diu que l'eliminació d'aquesta mesura ha estat per reduir despeses en educació. L'antic Secretari d'Estat, Alejandro Tiana, va declarar que els alumnes repetidors suposaven per a les arques públiques un cost de 1.000 milions d'euros anuals. És a dir, més de 30.000 milions d'euros en el que portem de l'ESO. Davant la política cada vegada més neoliberal, potser no els falti raó a aquells que pensen així.
Però una de les causes que provoca un elevat fracàs escolar és la falta d'atenció familiar en afecte, límits i deures. Sembla com si les famílies que defensen l'escola sense deures volguessin exculpar-se de la responsabilitat principal envers els seus fills, la de l'educació. Queda clar que aquest tipus de teories pretén carregar-se la cultura dins de l'escola mateixa, però és exigible que el nostre sistema educatiu ofereixi als nostres fills el que molts pares no saben. Per això els nostres fills van a l'escola i fan els deures que se'ls dissenyen.
El suport familiar en els estudis és fonamental per evitar el fracàs escolar | Europa Press
Amb tot això, es pretén potenciar la seva autonomia, la seva capacitat racional i, el més important, que aprenguin per ells mateixos amb el seu esforç i els seus deures. La realitat és ben simple, sense deures a casa s'estarà desaprofitant tot el potencial heretat dels nostres fills. Per reduir el principal problema de la nostra educació, el fracàs escolar devastador, cal millorar les rutines de concentració, deures i estudi. Si no, PISA ens continuarà trepitjant.
Cal tenir en compte el que passa a Singapur, Japó, Corea del Sud i Taiwan, on els estudiants dediquen a casa una mitjana de tretze hores setmanals de treball i estudi. Això explica que obtinguin uns resultats òptims i molt homogenis en les seves escoles en les proves PISA. És impossible que un estudiant tingui èxit en els seus aprenentatges si no se sent obligat a fer una cosa tan simple com estudiar. Serveixi com a exemple el sistema educatiu de Califòrnia. Allà els alumnes llatins tenen una perspectiva fatalista de si mateixos i fracassen acadèmicament per no estudiar.
En canvi, els asiàtics saben que la feina constant els serveix com a ascensor social. En conseqüència, els llatins culpen la societat de la seva frustració i esperen que aquesta els compensi, mentre que els asiàtics milloren dia a dia la seva situació professional. D'aquesta manera, els asiàtics són els millors estudiants del sistema escolar californià, ja que simplement estudien més. Aquí, a Espanya, se suspèn més per estudiar menys.
Més notícies: