ERC i el nou acord de finançament

Poques imatges tan delicioses ha deixat en els últims temps la política com la de la reunió entre Sánchez i Junqueras per acordar temes de finançament: l’estampa de dos cadàvers ambulants signant acords fantasiosos sobre ítems imaginaris.

Ningú no sap exactament on és el poder ara mateix a Espanya, a Europa, al món, però el que és segur és que està molt lluny de qualsevol lloc on es puguin trobar Sánchez i Junqueras. Ningú amb un mínim de seny deixaria ni tan sols una pilota de ping-pong a cura d’aquests dos zombis, i molt menys el destí de qualsevol causa nacional important. El veritable poder (no el miratge amb què els parlaments intenten enganyar-nos) ja ha pres nota de la situació i fa temps que va moure les seves peces.

El fet que ERC enviés en Junqueras a la Moncloa hauria de ser considerat, per part dels socialistes, com un acte d’agressió. Imagini, estimat lector, el que deu ser haver de passar una hora i mitja escoltant en Junqueras desbarrant sobre la pau al món i la concòrdia republicana.

En Junqueras és com un vell sofà heretat de l’avi, que ja no serveix per a res però, per motius sentimentals, no es pot enviar al reciclatge. Cal posar-lo en algun lloc, un on no faci gaire nosa. El seu principal problema és la seva tendència gairebé compulsiva a deixar anar discursos totalment absurds. De fet, fa molt de temps que gairebé no se li coneix cap altra activitat.

Quan es van fer les primàries d’ERC, apareixia per locals de barri i ateneus castigant els presents amb perorates incomprensibles sobre qualsevol tema. Sort tenim que no toqui la guitarra, perquè ja n’hauria publicat un parell d’àlbums de cançons infantils catòliques, republicanes i insuportables.

Per descomptat que en la famosa reunió no es va pactar res que tingui la més petita possibilitat de convertir-se en realitat, atès que el govern no té majoria parlamentària suficient. Diuen que van parlar de finançament, però pel mateix preu podrien haver parlat de la temporada final de Stranger Things o del misteri de les piràmides.

L’únic que interessa al PSOE és endarrerir tant com es pugui l’esclat judicial final, l’únic que interessa a ERC és l’avanç de l’islam, però, tot i això, mitjans oficialistes com El País van anunciar que amb la foto de la reunió Sánchez volia llançar el missatge d’una certa reactivació política.

Això ens permet diagnosticar la gravetat de la dissonància cognitiva de l’esquerra avui dia. Qui s’ha de reactivar, en el pla polític, civil, militar o en el que sigui, per aparèixer al costat d’un pobre home com en Junqueras, algú amb un grau de desorientació que fa que Joe Biden sembli Flash Gordon? La comèdia és absoluta, la fi és a prop.