Cafè per a tots

El nou model de finançament pactat entre el PSOE i ERC a canvi del suport inequívoc dels republicans al Govern d'Espanya, quelcom del que ningú dubtava escoltant a Gabriel Rufián en les seves intervencions, suposa un nou 'cafè per a tots' 2.0.

Esquerra ha passat de reclamar, reivindicar i celebrar un concert econòmic similar al del País Basc i Navarra, de fet així el van anunciar en l'acord per investir a Salvador Illa a l'estiu de 2024, a acceptar ser els pares d'un nou model que serveixi per a totes les comunitats autònomes que ni tan sols té els vots garantits per a ser aprovat al Congrés dels Diputats.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va celebrar divendres que el nou model "avança en l'autogovern" anhelat per l'independentisme. Ho va dir per intentar convèncer a Junts que la proposta acordada amb ERC era bona i que s'havien de conformar amb això.

Però no, malgrat els focs d'artifici que vulguin llançar uns i altres, no és això. I estem molt lluny de tenir un finançament per a Catalunya que es correspongui amb l'esforç que el país i la seva ciutadania fa diàriament.

S'ha dit sempre, i sembla lògic, que no és una qüestió de solidaritat o insolidaritat. És una qüestió de respecte a una cultura de l'esforç que alguns volen trepitjar, començant per ERC, acceptant quelcom que no és el que demanava —si bé suposa un pas endavant—.

La decisió dels republicans, després d'una visita a domicili d'Oriol Junqueras al Palau de la Moncloa, com aquell vassall que visita a l'amo per rendir comptes, suposa una involucració més elevada d'un partit de tradició independentista en la governabilitat d'un Estat que diuen que no va amb ells.

No sé això, en el seu electorat, com serà rebut. Fins ara, en les darreres eleccions al Parlament, les celebrades l'estiu de 2024, vam veure com el votant català els castigava de valent per ser copartícips de la cerca de solucions als problemes polítics que té el Gobierno d'Espanya.

Una estratègia radicalment diferent de la de Junts, que va mantenir el tipus en els darrers comicis. Tot i que els sondejos que es publiquen avui, principalment el del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que depèn de la Generalitat, diu el contrari. Però aquí, com amb el CIS de José Félix Tezanos, també hi ha molts interessos.

A l'espera de què passa amb la recaptació de l'IRPF, l'altra petició d'ERC que bloqueja avui en dia la possibilitat que s'abracin definitivament al PSOE i al PSC aprovant els seus pressupostos, el gran dubte ara és quin recorregut tindrà el nou model de finançament català.

De moment tant el PP com Junts ja han dit, per motius molt diferents, que no els agrada i que, per tant, no l'aprovaran. Alguns socis de la coalició, com Compromís o la Chunta Aragonesista, dins Sumar, també rebutgen el tracte privilegiat per a la Generalitat. Tot plegat sembla abocat a un fracàs del qual serà responsable Sánchez, que fa tot això, enfadant al seu partit, per mantenir-se ell al poder.