Epstein, el soroll i la fúria

Finalment s’han desclassificat milers d’arxius federals sobre Jeffrey Epstein i no sembla que l’escena política internacional hagi de tornar a ser la mateixa després de la cascada de revelacions. No hi ha espai aquí per a una crònica exhaustiva del que està passant, però sí almenys per assenyalar alguns detalls importants.

- Les teories de la conspiració es van quedar curtes. En efecte, una elit de pedòfils i satanistes ocupa els llocs de comandament de l’escena internacional: polítics, artistes, empresaris, periodistes, fins i tot la reialesa (el cas de Noruega s’hi ha afegit de manera estrepitosa). La principal prova n’és que, fins i tot a aquest nivell de revelació, no hi ha ni un sol detingut, ni un sol processat, ni un sol condemnat.

- La sensació és que el Mossad va perdre el control d’una operació habitual de “honeypot”, tècnica que consisteix a tenir enregistraments de la gent en situacions compromeses (una salutació des d’aquí a la família de Sabiniano Gómez, filantrop espanyol). L’intent de matar l’operació mitjançant el fals suïcidi d’Epstein ha provocat el major caos polític de la nostra època.

- L’administració Trump té una ferida de la qual no es recuperarà, no tant per les mencions a Trump en centenars d’emails amb acusacions impossibles de verificar, sinó pel paper vergonyós de la fiscal Bondi i l’FBI de Kash Patel per negar, durant l’estiu passat, que hi hagués res interessant als arxius de la investigació. El Partit Demòcrata ha forçat la desclassificació dels arxius, és veritat, però tampoc en surt ben parat, vista la implicació de Bill Clinton i alts càrrecs de la seva administració, com l’infame John Podesta.

- Ja és impossible saber quin escàndol s’està utilitzant per tapar altres escàndols. La guerra d’Ucraïna, el crac financer, la desclassificació dels arxius UAP, l’atac a l’Iran, el frau planetari del COVID, etc. Pot ser que el tema Epstein s’utilitzi per tapar tot això o que tot això s’utilitzi per tapar el tema Epstein. L’única cosa segura és que les comportes s’han trencat i ningú en el seu seny pot confiar en res que vingui des dels cims de la jerarquia de poder. La corrupció no afecta el sistema: la corrupció és el sistema.

- L’única figura que en surt reforçada és la d’Elon Musk: des del moment que va comprar Twitter per instal·lar-hi una àgora global de total llibertat d’expressió, les narratives oficials van trobar un enemic impossible de doblegar. El sistema ha operat mitjançant una falsa alternança entre esquerra i dreta que no afectava les veritables estructures de poder. Ara ja sabem que tot això és teatre i que ens enfrontem a una elit que no respon davant de ningú i que opera amb total impunitat. Ni un sol detingut, ni un sol processat, ni un sol condemnat.

- Han aparegut un parell d’entrevistes amb el mateix Epstein (una conduïda per l’insigne Steve Bannon, en què se li arriba a preguntar si és Satanàs en persona) gràcies a les quals tenim constància irrefutable que a l’origen del sistema de poder hi ha el control de la massa monetària gràcies al sistema de reserva fraccionària. El mateix Epstein ho explica sense cap mena d’ambigüitat: la gent treballa per retornar als bancs un diners que simplement no existien abans que els demanessin. És una forma de màgia negra financera, arrel de l’esclavitud planetària.

- L’espai de debat polític està espatllat per sempre. Només hi ha un tsunami de soroll i manipulació. El relat comú caldrà buscar-lo en un altre lloc, tornant a les fonts antigues dels valors espirituals i la desobediència. Tota la resta és fer la feina als nostres carcellers.