Edumitos, d'Héctor Ruiz

En educació no tot s'hi val, i menys les males interpretacions, intuïcions i mentides que avui s'apliquen a les nostres aules. Potser aquesta és una síntesi per a aquest llibre net, estructurat i lògic dels qui aposten per un ensenyament basat en l'evidència científica i no en pràctiques errònies.

Escriure en contra de les idees que molts prediquen reals i eficaços en educació, però que la ciència no recolza, és tota una gosadia per part de l'autor. Aquí el doctor Héctor Ruiz exposa uns continguts inquietants sota un estil i estructura excel·lents. És clar i concís, aquest assaig ens Revela la paradoxa entre els fets científics provats i les pedagogies falses aplicades.

És obvi que els humans som més emocionals que racionals, per la qual cosa creiem més en la nostra parcial experiència sense evidència que en els fets sistematitzats per la ciència. Així, l'autor, i al millor estil de Stephen Jay Gould, viatja per multitud de mites erronis, educatius, o edumits, que avui jalonen moltes pràctiques docents, cursos de formació i lleis educatives.

Resulta obvi que el doctor Ruiz pretén que els edumits siguin relegats de les nostres lleis educatives, cursos docents i pedagogies vigents, perquè deixin d'entorpir i degradar el nostre ensenyament. Malauradament, la història són dos passos cap endavant i 10 cap enrere. És a dir, el rei de l'educació va en pilotes, però la majoria se les venera.

En certa manera, aquest assaig denuncia que les pseudociències s'hagin apoderat de falsedats del nostre ensenyament. Pregonen els pedagogistes que només fem servir el 10 del cervell, però en realitat ho fem servir tot; que l'atenció a classe només es pot sostenir uns 30 minuts, però els alumnes veuen pel·lícules de 2 hores; que l'escola mata la creativitat; així i tot, amb la transmissió de coneixements es potencia la capacitat implícita de promoure-la; que hi ha diversos tipus d'intel·ligències; no obstant això, que mai no han estat demostrats; o que l'educació no ha de preocupar-se per l'adquisició de coneixements, sinó d'habilitats superiors; tanmateix, l'educació que no promou la transmissió de coneixements, difícilment genera ments creatives, crítiques i resolutives.

Aquests i altres són exemples d'alguns edumits detallats en aquest llibre fabulós. Ara només cal esperar que el mètode científic arribi realment a les nostres aules. La ciència humilment dubta i proposa apropar-se a la veritat, en canvi, la pseudociència afirma estar-ne en possessió. Benvingut sigui aquest llibre de Héctor Ruiz.