La gent apaga un incendi al lloc dels atacs aeris israelians mentre continuen els combats entre les tropes israelianes i els militants islamistes de Hamàs.

OPINIÓ

Si vols la pau, prepara-la

La màxima és bel·licista, afirma emfàticament la resposta, “prepara't per a la guerra”, a una qüestió condicional “si vols la pau”.

El títol és una “contra màxima”. La màxima autèntica, d'origen romà, és “si vis pacem, para bellum”, “si vols la pau, prepara't per a la guerra”. 

La màxima és una expressió molt coneguda i reproduïda en els cercles castrenses d'aquí, per exemple, la seva inscripció com a lema figura al Centre Cultural dels Exèrcits a Madrid i a   l'Acadèmia General Militar de Saragossa. 

I fora, probablement també és exhibida en centres militars. Però la seva més notòria utilització és haver donat nom a una fiable pistola alemanya, la Parabellum i la seva munició, arma que va començar a fabricar-se el 1900 a Berlín. 

La màxima és bel·licista, afirma emfàticament la resposta, “prepara't per a la guerra”, a una qüestió condicional, “si vols la pau”. El condicional permet una altra opció, que no vulguis la pau. Per  deixar indubtablement clar que  vols la pau, la resposta ha de ser “prepara-la”.

Nens caminant entre runes a la guerra de Gaza

Últimament, el rètol “Tambors de guerra” està en alça aquí i a fora, sobretot a la resta d'Europa. Els tambors redoblen a causa de l'agressivitat de la Rússia de Putin i el llenguatge bel·licista d'aquest i d'altres dirigents russos, que insinuen amb frivolitat i irresponsabilitat l’ús d’armes nuclears. Però per què ara tant de redoblament, si la guerra d'Ucraïna acaba d'entrar en el seu tercer any i les amenaces russes són rutinàries? 

El desencadenant ha estat la loquacitat de barriada de Donald Trump, que en un míting recent va recordar que, sent president, li va dir a un representant d'un estat membre de l'OTAN: “No has pagat? Ets morós?”, “No, no et protegiria”, “De fet, els encoratjaria al fet que fessin el que els donés la gana”. Paraules que han deixat gelada a Europa.

Trump podria guanyar les eleccions presidencials del novembre i desmantellar l'OTAN, retirant els Estats Units del Tractat. Té experiència en aquesta mena de decisions, a l'inici de la seva presidència va decretar la tramitació de la retirada dels Estats Units de l'Acord de París de 2015 sobre el Canvi Climàtic. Biden va suspendre la retirada.

A Europa estan confluint dues pors: a Putin i a Trump, i com tota por incorporen molta emoció i poca racionalitat. Suposar que Putin, després del seu relatiu fracàs a Ucraïna o coetani amb la guerra que té sense guanyar, procediria a una altra invasió a gran escala, és molt suposar, malgrat la imprevisibilitat i la falta d'escrúpols que caracteritzen la trajectòria política del personatge. 

Rússia no disposa de tanta potència militar convencional, li sobra poder nuclear, però el seu ús aïllat o combinat no encaixa en cap escenari estratègic amb un mínim de professionalitat militar. 

Trump hauria de guanyar les eleccions i superar les diverses causes judicials obertes contra ell, i no ho té fàcil, li concedeix més possibilitats la por que fa, que la realitat que té.

Muntatge de Vladimir Putin i Donald Trump

Els Estats de la Unió Europea inverteixen molt en defensa, en total més de 282.000 milions d'euros el 2022, i disposen d'efectius i capacitats militars que en conjunt se situen per davant dels de Rússia, excepte en poder nuclear, però França i el Regne Unit, que consideraria com a pròpia una amenaça nuclear creïble a Europa, disposen de suficient capacitat dissuasiva. 

Ocorre, no obstant això, que la inversió, els efectius i les capacitats estan dispersos, fragmentats entre Estats, cadascun feble, sol, units no. 

La resposta més racional i econòmica a la por a Rússia, por que és més forta que l'amenaça real, seria avançar en la federalització de la política exterior i de defensa de la Unió, una cosa inicialment factible, sense haver de reformar immediatament el Tractat de la Unió.

Queda, a més, el pilar civil: preparar la pau, bo i fent una oferta atractiva a Rússia, tant en el terreny de la cooperació econòmica —Rússia és un país pobre, tot i els enormes recursos del seu immens territori, el seu PIB anual és inferior al d'Itàlia, el PIB per habitant és la meitat del d'Espanya— com en el de la seguretat. Rússia no ha superat el terrible trauma de la invasió alemanya i d'una guerra que li va costar 26 milions de morts, comptant-hi els que va posar la vesània repressora de Stalin.

Putin podria ser sensible a ofertes “civils”, les vendria a la seva captiva opinió pública com a assoliments personals.

➡️ Opinió

Més notícies: