Barcelona vs. Nova York

Em passen un tall de vídeo on es veu el conseller d'interior de Catalunya, el Sr. Ignasi Elena, contestant de manera irònica (o això intenta), el diputat autonòmic Sergio Macián, després que aquest li retragués l'augment exponencial de la criminalitat violenta, i en concret dels homicidis.

El conseller, amb un discurs infantil i previsible, estira mantres i retreu al diputat Macià el fet que el seu partit (Vox), estigui aliniat amb les polítiques de Trump, ja que als Estats Units hi ha molts més homicidis que a Espanya.

La resposta, per a qualsevol estudiós de la criminologia moderna amb una mica d'experiència operativa, és la pròpia d'un indocumentat en la matèria, o d'algú mal assessorat per buròcrates d'oficina i acadèmics amb teories de desviació social no demostrables sobre el terreny a cap part del món.

La política de Tolerància Zero duta a terme per l'administració Giuliani el 1994 a Nova York, posant al capdavant del departament de Policia el comissari William Bratton, és probablement la reversió de model policial i política criminal més reeixida dels darrers anys fins a l'arribada de Bukele. Nova York passa a ser en menys d'una dècada la ciutat gran més segura d'Amèrica, després d'arribar a ser gairebé una zona de guerra als vuitanta. Els homicidis i les violacions es redueixen en un 80% i sí, tot i això, continuen estant per sobre de les ràtios de Barcelona, com diu el Sr. Elena, però és evident que mentre allà el crim decreix de manera exponencial, a la Barcelona del senyor conseller creix de manera exponencial, després poc sentit té riure's d'aquell model.

Encara no estem en les mateixes xifres perquè no partim del mateix escenari, però és clar que hi ha ciutats a Europa, com París o Barcelona, que cada cop s'assemblen més a les grans ciutats americanes dels vuitanta, i a algunes sud-americanes d'avui dia.

Si tu tens una ciutat (A) on hi ha 1000 homicidis, i aconsegueixes en menys d'una dècada que n'hi hagi 500; mentre tens una altra ciutat (B) on hi ha 100 homicidis, i en menys d'una dècada comença a haver-n'hi 300; és evident que el pla de la ciutat A és millor que el de la B, encara que 500 en sigui més que 300.

Tranquil, estimat lector; no m'expresso com si estiguéssim a Barri Sèsam per vostè, sinó per si ho llegeix el Sr. Elena. Ho explico, fins i tot perquè fins i tot ell ho pugui entendre.

Cal esperar que Barcelona sigui una ciutat en guerra, com la Nova York dels vuitanta, perquè el Sr. conseller admeti que les seves estratègies no estan a l'altura? Quants xavals hauran estat assassinats i quantes dones violades llavors?

L'apel·lació a Trump també té el seu aquell —encara que el conseller no sàpiga per on li dóna l'aire—. Trump tornarà a guanyar les eleccions precisament per l'afartament de la gent davant el creixement de la delinqüència des de l'arribada del govern, que ha deixat la seguretat en mans de tipus com Ignasi Elena.

En resum, que el Sr. conseller, volent ser sarcàstic, no va aconseguir ni tan sols ser irònic, només deixo palmària evidència de la seva distracció en la matèria.

Els saberuts assessors del Sr. conseller li diran que el pla desplegat a Nova York era dolent perquè van créixer les denúncies per tortures i tractes degradants, però és que les denúncies per tortures les firmen els detinguts, per ser una modalitat delictiva que té com a autor l'autor funcionari públic encarregat de la seva custòdia. Com més detinguts, més denúncies. Això és com si al País Basc dels vuitanta, amb desenes d'assassinats cada any pel terrorisme, inclosos nens que jugaven a patis de casernes, la Policia estableix un pla operatiu que fa créixer les detencions anuals de terroristes de 100 a 500.

Òbviament, sabent com sabem pels manuals requisats a ETA que els detinguts, tots, estaven obligats a denunciar tortures, ja que aquell any les denúncies per tortures es multiplicaran per quatre, cosa que per descomptat no vol dir per res que el pla que ha portat a multiplicar per quatre les detencions d'assassins, sigui dolent. Al revés.

No tenim polítics que estiguin a l'altura en un moment clau per al nostre país, on una nova realitat criminal s'està imposant i ens està aixafant. No en sortirem amb tipus com el Sr. Ignasi Elena al capdavant dels departaments de Policia. Ho sento, ja podeu anar reclamant guerrers si no volen que el seu barri deixi de ser aquesta zona de confort, i passi a ser un infern.