Docents a l'anglesa
El paper del tutor és molt important en l'educació dels alumnes
A Espanya, quan un docent veu un problema amb un alumne, truca als pares, però molts docents, com a Estònia i Finlàndia, primer parlen directament amb l'estudiant. Aquest, en ser tractat com un adult, ho agraeix. A posteriori, i si la situació ho requereix, es demana una trobada amb els pares.
El paper del tutor és molt important en l'educació dels alumnes. Al British School of Barcelona, amb uns vint-i-set alumnes per classe, i bons resultats educatius, el tutor en resulta la peça fonamental. Així m'ho comentava un dia el seu antic director, el senyor Josep Lluís González.
En primer lloc, tots els seus docents exerceixen de tutor, i cada grup queda amb dos tutors. Això ofereix més atenció i iguala la feina entre els docents.
En segon lloc, hi ha dues línies de coordinació al centre, una sobre els temaris que vigilen els caps de departament més un coordinador, i l'altra sobre els tutors sota un altre coordinador. En tot això, i en el sistema anglès, no s'exigeix cap psicopedagog, encara més, els temaris establerts no van regits per llibres, sinó que cada professor s'ha de responsabilitzar de treballar el seu propi material amb els escolars perquè puguin passar la revàlida estatal.
En tercer lloc, i durant les sis sessions diàries de classe al dia, es potencien tota mena d'activitats destinades al debat, a l'argumentació ia l'exposició en públic dels coneixements adquirits, per potenciar el criteri propi sota fets contrastables. En tot això, tots els professors com a tutors es comprometen en alt grau.
En quart lloc, hi ha programes d'enriquiment on es creen grups de debat i sessions personals per potenciar tot això.
En cinquè lloc, l'esforç en tot això, tant en la formació interior i moral com en l'adquisició de coneixements, esdevé clau per passar les revàlides estatals que imposa el model anglès.
En sisè lloc, i per a cada cicle, hi ha una sèrie d'activitats en institucions caritatives per conscienciar els xavals de la seva solidaritat necessària amb la societat.
En setè lloc, s'executen accions inclusives per a aquells alumnes amb més capacitat perquè no s'avorreixin a la classe normal. A canvi, s'ofereix reforç extraescolar als que tenen més dificultat.
I, finalment, tots els punts anteriors són sota l'atenta mirada del tutor de cada subgrup, del coordinador dels tutors i del mateix director. Al final, els alumnes d'aquest centre acaben amb el títol de l'ESO espanyola i el de la IGCSE britànica sota una educació holística entre un extens creixement interior, moral i crític més un gran cúmul de coneixements i capacitat de contrast.
Però ja sabem que avui dia la lletra amb sang ja no hi entra, ara s'intenta amb Petit Suise, xocolata Kinder o els Donuts si t'has oblidat la cartera. Si ser Robocop-dictador amb els alumnes pot ser dolent, adreçar-se a l'altre extrem és nefast. Aristòtil deia que el millor entre dos extrems era el terme mitjà, ni dictador ni l'àvia de la Caputxeta.
Ser un tou amb els xavals resulta un cras error, ja que no es pot ser col·lega dels alumnes el primer dia i esperar que et respectin el següent. Primer cal deixar clar que s'és educador i que això d'amics ja es veurà el dia que siguin adults.
Els estudiants ràpidament detecten qui prendre pel xiulet del serè, el tou, o qui respectar-lo, el terminator bo. Els tous que no s'han fet respectar provoquen que la seva aula ruixa en crits i despropòsits, cosa que enfonsa l'ensenyament i augmenta el fracàs escolar.
A més, i resulta tan gran el soroll, que les classes veïnes els és impossible gaudir de silenci i atenció, és a dir, el tou no aconsegueix impartir els seus coneixements i els veïns tampoc.
D'aquesta manera, molts alumnes aniran a perdre davant l'opció de l'enrenou i de la diversió. El que és greu d'aquests professors febles és que després són els que més es queixen als tutors ia la directiva de les faltes de respecte dels alumnes. És a dir, no saben adonar-se del seu error.
De vegades fins i tot esperen i exigeixen que siguin els tutors i la directiva els qui els resolguin la seva falta de disciplina, i si s'hi intervé, el feble quedarà sentenciat de per vida pels alumnes. Un cop desautoritzat, la classe no el prendrà mai seriosament.
Al final aquest perfil de professors sol acabar amb ansietat, histerisme i depressió, fins i tot de baixa, i tot per no imposar-se una mica al principi.
Malauradament, les ideologies pedagògiques i polítiques vigents són molt proclius al perfil docent proper i col·lega.
Més notícies: